Amb la salut no s'hi juga, senyor alcalde!

Ara se salven entre 4 i 5 persones més, de cada 100 infarts, que quan governava el PSC

19 mayo 2017 23:34 | Actualizado a 22 mayo 2017 11:36
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El meu bon amic Josep Fèlix Ballesteros publicava un article d’opinió en aquest diari el passat 1 de febrer. Feia referència a temes de salut i afirmava, rotundament, que amb la salut no s’hi juga. Tenim, doncs, un important punt d’acord, amb la salut no s’hi juga, senyor alcalde.

Deia, així mateix, fent honor a la seva bonhomia, de la qual jo en dono fe, que caldria plantejar-se si era convenient o no polititzar el tema. El dubte tenia una resposta fàcil. Si no volia polititzar-lo, no calia fer-ho. I encara menys, després de les desafortunades, demagògiques i èticament deplorables manifestacions d’alguns dirigents del seu partit, tant a Tarragona com a Barcelona. Josep Fèlix Ballesteros no té aquest tarannà. Però, ja que el tema s’ha convertit en polític, em permetran que faci algunes reflexions per donar llum, precisió i la meva subjectiva objectivitat al tema.

Anem per parts. Diu el candidat Ballesteros que entén que en una crisi les administracions s’han d’estrènyer el cinturó i que, de vegades, cal retallar pressupostos. S’equivoca un altre cop perquè no es tracta d’això. No estem davant d’una retallada sinó davant de l’ampliació d’uns serveis que l’any 2009 tenien un horari de funcionament de les 8 a les 17 hores, de dilluns a divendres. La resta d’hores la cobertura la donava Barcelona, els serveis de la qual funcionaven les 24 hores. L’any 2012 el Govern actual amplia l’horari de funcionament dels serveis de les 8 a les 20 hores, de dilluns a diumenge, de manera que gairebé es dupliquen les hores de funcionament de la Unitat d’Hemodinàmica. Com ja és sabut, a partir del mes de febrer aquesta Unitat començarà a funcionar les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any a Tarragona, Lleida i Girona.

L’índex de mortalitat per infart a Catalunya l’any 2009 era de l’11% i l’any 2014 és del 6,5%. Ara se salven entre 4 i 5 persones més, de cada 100 infarts, que quan governava el PSC.

L’error del candidat del PSC a la ciutat de Tarragona de polititzar aquest tema és monumental, ja que deixa al descobert quines han estat les prioritats històriques del PSC.

La nostra opció és contrària a la política de prioritats que va imposar el PSC. Nosaltres volem potenciar l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona i que aquest sigui l’hospital de referència per a tota la demarcació de Tarragona. Certament, cal fer el reconeixement necessari tant a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona com als seus professionals, però també cal dir que, en el moment de les vaques grasses, ni se’ls va tenir en compte ni se’ls va reconèixer la feina feta. Per contra, van veure com es donava prioritat a centres hospitalaris d’altres indrets, amb les despeses faraòniques que a les comarques de Tarragona tots coneixem prou bé.

Com és que en l’època en què el PSC determinava prioritats, la seva prioritat no va ser l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona? Com es revertirà aquesta situació? Com és possible que es deixés prendre la iniciativa, l’alcalde Ballesteros, que no es queixés o no es fes sentir i que permetés que no es donés prioritat als serveis de Tarragona i es menystingués el paper capital i el coneixement de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona i que, en canvi, permetés que es fessin obres faraòniques molt i molt properes que estarem pagant durant anys? Com és que no ho va aconseguir? Com és que no ho va garantir? El meu amic candidat Josep Fèlix Ballesteros s’equivoca perquè el seu article fa palès que reivindica com a candidat allò que no va saber defensar com a alcalde.

Amb la salut no s’hi juga, senyor alcalde, i mai no s’han de polititzar temes com la salut, i menys quan la màxima responsabilitat del tema que denuncia és de la força política per la qual un es presenta com a candidat.

Sé, perquè el conec, que d’aquest i altres temes en parlarem i que acabarem entenent-nos per trobar les solucions més adequades per tal que els ciutadans de Tarragona i els professionals de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona tinguin el reconeixement que els correspon. Això, i no una altra cosa, és el que es mereix el ciutadà.

Comentarios
Multimedia Diari