Amb música o sense però la ballarem!

És allò d’entrar a un restaurant, mirar la carta i demanar el menú, esperant que no tardin gaire a portar-te el menjar perquè tens gana.

-No, no servim menjar, està prohibit.

-Com? 

-Sí, podem obrir però no es pot menjar al local. 

Surts, te’n vas a la biblioteca per relaxar-te una mica i llegir però no et deixen obrir cap llibre. Es pot estar asseguda a la cadira, encendre el llum però no llegir. OK, doncs me n’aniré al cine que prou falta fa que s’ocupin les poques butaques que deixen lliures. Compro l’entrada i quan ja estic còmodament instal·lada al meu lloc ens comuniquen que ja podem esperar asseguts, que no podrem veure la pel·lícula però sentir-la sí. Tot un cúmul de contrasentits que fan riure de l’absurd i surrealistes que són.

En aquest cas la realitat supera la ficció i pren tot el sentit després el despropòsit que s’ha fet amb les discoteques. Es podien obrir però no s’hi podia ballar. Finalment han fet marxa enrere i no deixen obrir directament, cosa que ha encès la patronal de l’oci nocturn al·legant els continus canvis de criteri i les decisions errònies de la conselleria de Salut que han arruïnat més de 30.000 famílies. Els empresaris asseguren haver tret treballadors de l’ERTO, contractat artistes, comprat tot el necessari per a la reobertura i fins i tot venut entrades. La decisió pot tenir lògica però les maneres no, esport massa habitual des que va començar la pandèmia.

Com en l’època de les fases prèvies a la desescalada, que no sabíem quantes n’hi havia ni teníem clar què podíem fer en cada una. Al final n’hi va haver que van durar 24 hores. En fi, suposo que és la novetat i si ens hi tornem a trobar tot anirà rodat, no?

Després del confinament hem anat un parell de vegades al cine i no hem pogut estar junts malgrat pertànyer a la mateixa unitat familiar. En canvi quan m’he desplaçat en metro he tingut la possibilitat de seure a tocar de persones que no havia vist mai; els concerts a l’aire lliure mantenen els assistents en taules i cadires a metres de distància i no es pot ballar. Moltes mesures per a una activitat que tant el ministre de Cultura com el de Sanitat han coincidit que «la cultura és segura» donat que la incidència de rebrots als concerts, cines i teatres és molt baixa.

Afortunadament moltes sales han reobert i acullen un tant per cert més reduït de públic, però com a mínim han obert les portes novament. Aquest cap de setmana llarg, hem viscut en un oasi de pau, festa i cultura.

Hem estat a Sitges, hi havia una mar meravellosa a joc amb un cel blau i serè, la gent passejava amb els cotxets, els parcs estaven plens de canalla i les famílies destil·laven normalitat. Agraïm que s’hagi pogut celebrar el festival internacional cinema fantàstic de Catalunya en aquesta localitat tan entranyable.

Les sales estaven plenes d’acord amb les entrades que tenien permès vendre. La gent aplaudia, cridava i reia com en una altra edició qualsevol del festival. Veure l’amic King Kong agafant l’avió amb l’església de Sitges de fons abans de començar la pel·lícula em va emocionar.

Tot això passava mentre rebia un WhatsApp alertant que estem a les portes d’un rebrot i cal estar alerta i fer les mínimes sortides per evitar mals majors.

Deuen tenir raó perquè aquest virus ha acabat fins i tot amb els zombis que cada es passejaven per Sitges en la clàssica Zombie walk. A veure si els acròbates aconsegueixen lliurar-se’n i aterren a Reus a finals de mes fent volar el Trapezi.

Montse Llussà va néixer a Reus, on va començar la seva trajectòria radiofònica. Treballa al ‘Versió RAC1’. Veu d’espots i programes a Canal Reus, TV3 i TVE. Graduada en logopèdia, és professora de veu a Blanquerna.