Analfabets del segle XXI

El segle XXI ha generat una nova classe d’analfabetisme: mantenim les habilitats per desxifrar paraules, però estem perdent la comprensió lectora complexa

05 agosto 2019 09:36 | Actualizado a 05 agosto 2019 09:40
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Sens dubte, el millor moment del dia. Era com una pròrroga; un temps afegit a la jornada. Com un regal, arribava quan oficialment tot ja havia acabat: la feina, les obligacions. Tot allò que hauria quedat pendent passava a estar ja sota responsabilitat del demà. També el soroll en quedava fora.

Era una estona de calma i silenci. I era llavors, durant aquella horeta -o potser només eren trenta, o quaranta minuts, depenent del dia- quan tot s’aturava. Quan apareixia una espècie de més enllà. Una estona valuosa de vida un cop el dia havia mort. Tot plegat era ben bé una litúrgia: dins el llit, el pijama posat, llum càlida -ni molt forta per fer-me enlluernar ni prou tènue per obligar-me a forçar la vista- i, sobretot, sobretot, sense interrupcions. Allí no hi havia telèfon mòbil que valgués.

Ara, he de confessar que aquesta estona se n’ha anat. I ho ha fet sense ni tan sols la deferència de fer-me’n adonar. Lentament es va anar difuminant fins a desaparèixer. Ja no ho faig. Ja no llegeixo. O si més no, ja no llegeixo com ho feia abans. 

Hem desaprès a llegir?

Ens ha passat que, de la mateixa manera que en el seu dia vam aprendre a llegir, a poc a poc n’hem anat desaprenent? Si més no, crec que hem oblidat una manera de llegir. Perquè evidentment continuem sabent fer allò tan bàsic d’absorbir paraules per obtenir informació. Llegim un cartell, l’etiqueta del xampú o un manual d’instruccions. Una cosa diferent, però, és l’exercici de la lectura. Allò que va més enllà de la recollida ràpida d’informació.

El ritual: trobar un lloc tranquil, posar-nos còmodes, el silenci, buscar aquell punt de llibre que ens guarda el lloc exacte on vam deixar la feina, i deixar-nos absorbir per una història. Aturar el temps, posar el món en pausa i disposar-nos perquè fos aquell llibre qui, durant una estona, monopolitzés la nostra atenció. I viatjar allà on ens portés el seu vent. Que fos ell qui ens emocionés, ens instruís o ens traslladés a un món nou ple de noves idees, vides i històries. 

Però ara, de sobte, en som incapaços. El soroll -omnipresent i multiforme- ha conquerit la nostra vida i no ens permet mantenir la concentració necessària per consumir informació d’una tongada, sense interrupcions, sense la necessitat de rebre constantment nous impulsos. Hem canviat la nostra manera de llegir perquè ha canviat la nostra manera de viure. Som la societat que té més informació i, al mateix temps, la menys informada, perquè pel camí hem perdut la capacitat d’aprofundir.

Hem passat de la lectura pausada, vertical i prolongada d’un text pla i predefinit, a fer-ho de manera lleugera, oberta, horitzontal i desdoblada en múltiples textos. L’era de l’hipertext i la interrupció. La de la informació en minidosis de consum ràpid. L’era de començar a llegir un text i obrir una altra pestanya al navegador per cercar-hi aquella altra cosa. I de pas, clicar aquell vídeo del YouTube que sembla que ho explica bé. Mentre es carrega, refresco Twitter i agafo el mòbil per si m’ha arribat algun ‘whatsapp’. I torno a la pestanya del principi. Si la trobo. Per on anava? Impossible recordar-ho. 

I així és com l’impacte d’internet i les tecnologies que en deriven ens estan transformant en una nova espècie d’analfabets funcionals: sabem llegir, però som incapaços de mantenir el grau d’atenció i perseverança necessari en la lectura per fer-ne la immersió que es requereix per comprendre les idees de fons. Ens hem convertit en un perfil de lector que és hàbil per recollir dosis diverses d’informació d’espais diferents, però que es mostra incapaç de descodificar un text extens i lineal. I la conseqüència més directa és la condemna a convertir-nos en una societat cada vegada més superficial. La societat de la distracció i la dispersió.

 

Albert Mercadé és periodista. Actualment coordina ‘El matí de Catalunya Ràdio’. Ha treballat a Televisió de Catalunya, TAC 12 i Tarragona Ràdio. És professor i investigador en comunicació política a la Universitat Pompeu Fabra.

Comentarios
Multimedia Diari