Andalusos i catalans, la barreja insuperable

Voler enfrontar andalusos i catalans amb decrets demagògics és una vilania. Si això és la política... malamente.

 

15 septiembre 2019 18:00 | Actualizado a 15 septiembre 2019 18:01
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

No crec que sigui possible trobar almón un exemple més irrefutable de convivència i integració que el que vivim a Catalunya entre andalusos i catalans. La Catalunya actual, capdavantera socialment i econòmicament, no hagués estat possible sense els andalusos. Algú haurà de fer un homenatge al Sevillano, l’exprés de Renfe que va dur a Catalunya els pencaires imprescindibles per aixecar el país. Els immigrants andalusos no només s’han integrat a Catalunya, sinó que també han estat els catalans els que s‘han integrat a aquesta Andalusia nouvinguda. Si voleu sentir a algú que defensi Catalunya amb gran vehemència escolteu un andalús. Els partits polítics ho han tingut clar. A Catalunya no es pot fer política sense comptar amb els andalusos. Ho va tenir clar Jordi Pujol amb el suport decidit a Justo Molinero. Ho va tenir clar el PSC, el primer partit a situar un andalús de president de la Generalitat, José Montilla. Ho ha tingut clar ERC, enlairant com a portaveu al Congrés de Diputats i líder omnipresent Gabriel Rufián. Aquestes mesures que ha aprovat la Junta de Andalucía, a instàncies de Vox, perquè «todos los andaluces puedan mantener sus raíces», són una rucada monumental. Voler enfrontar andalusos i catalans amb decrets demagògics és una vilania. Si això és la política... malamente.

Comentarios
Multimedia Diari