Aniversari Iqoxe. La seguretat i l’urbanisme

El Parlament va aprovar les conclusions de la Comissió d’Estudi de la Seguretat de la Petroquímica a Tarragona. Quasi un any després del fatídic accident del 14 de gener de 2019.

Un bona notícia va ser que es constituís aquesta comissió, que al meu entendre a més d’estudi havia de ser d’investigació per poder identificar totes les mancances i fragilitats que l’accident d’Iqoxe, va suposar, per poder solucionar-les i per poder investigar i depurar responsabilitats, amb la presència d’experts, testimonis, polítics, persones presumptes culpables del que s’investiga, i fer un informe que es pot portar a fiscalia perquè, si es veuen indicis penals, obri les oportunes diligències.

Doncs vàrem tenir sols comissió d’estudi i de les conclusions que s’han recollit, totes i cada una d’elles són aquelles que ja havien d’estar estar previstes en el Plaseqta i que a partir d’ara es comptarà amb la col·laboració d’entitats, veïns, sindicats i corporacions locals.

Estem a un any de l’accident i què ha canviat?, què s’ha fet de nou?

Trobo a faltar a les conclusions de la comissió d’estudi una qüestió importantíssima, imprescindible, que és la necessitat de revisar els criteris per a la implantació d’habitatges, equipaments i infraestructures en la proximitat de zones de risc químic, ja que l’accident d’Iqoxe ha tingut un radi d’afectació que supera de molt els criteris existents, que alguns qualificaven d’alarmistes (talibans ens deien quan defensàvem que era una temeritat incrementar els elements vulnerables en la zona de risc químic durant el llarguíssim i tortuós procés d’aprovació del POUM de Tarragona) ara derogat i en procés de revisió per part de L’Ajuntament de Tarragona que esperem que ho tingui en compte en futures actuacions.

Des de l’any 2010, la DG de Protecció Civil intenta, no sense dificultats, intervenir en l’elaboració dels plans urbanístics per garantir que la implantació de nous elements vulnerables en el territori (habitatges, equipaments, infraestructures, etc.), sigui compatible amb la gestió dels riscos de protecció civil. Els criteris que s’utilitzen estan recollit en la Resolució IRP 971/2010 de 31 de març. L’accident d’Iqoxe va desbordar en alguns aspectes els criteris de protecció que s’apliquen d’acord amb aquesta norma i, per tant, cal revisar-los per adequar-los a l’experiència recollida en aquest accident.

La llei de Protecció civil obliga també que els plans d’ordenació del territori tinguin en compte els riscos naturals i tecnològics. Actualment, això es fa mitjançant la resolució abans esmentada de l’any 2010 però el fet que sigui una simple resolució tècnica, crea moltes dificultats per aconseguir que la DG de Protecció Civil tingui els instruments legals necessaris per obligar. En aquest sentit, calen dues mesures. D’una banda convertir l’actual resolució, un cop revisada, en decret i, per altra banda, fer que el Mapa de Protecció Civil de Catalunya, que ja està elaborat, tingui caràcter de Pla Sectorial Territorial i que, per tant, sigui vinculant per a tots els agents que prescriuen actuacions sobre el territori.

Aquesta legislació, que fa molt de temps que s’hauria d’haver desplegat, i si no s’ha fet no és per falta d’estudis sinó de voluntat política.

Però per a Tarragona, això és ja massa tard, perquè ja està en construcció un barri nou, el barri Ten Brike, amb 1.200 habitatges, prop del polígon sud.

No és que el risc fos cap secret. Els que vivim a la vora del complex petroquímic més gran del sud d’Europa ja sabem que té beneficis i inconvenients, que es reparteixen de manera desigual. S’ha de buscar l’equilibri, com conciliar economia, ocupació, risc mediambiental i risc industrial, és responsabilitat de l’administració, que ha de posar les normes i les ha de fer complir.

La gestió dels plans ha provocat sensació de desemparament i tot plegat ha generat indignació. Les característiques de l’accident, que ha afectat un perímetre molt extens, demanen replantejar moltes coses.

Ponent necessita moltes coses, però no més cases, com deia en un article en aquest diari ara fa mes de 10 mesos. Incrementar la població no beneficia en res la gent que ara hi viu i fa més difícil la gestió de qualsevol emergència.

La ciutat necessita habitatge social, però no es pot concentrar tot en els barris de Ponent. Hem de construir un urbanisme integrador tenint en compte tota la ciutat, de llevant a ponent.

Pere Saura Pérez: Excoordinador local d'ICV. Advocat.