Ansu Fati, el futbolista de moda

No ni ha cap dubte. El nom de moda al futbol no és Neymar, ni fins i tot Leo Messi. El nom que omple totes les portades dels diaris esportius és Ansu Fati. Com era d’esperar, els meus col·legues de Lleida, que la majoria vénen de pagès, no han trigat a llançar memes que fan: «Digues-li al xiquet que culli, que regui i que Ansufati». A Lleida, els pagesos, a la feina d’ensulfatar en diuen ansufatar, segons recull (o hauria de recollir) el diccionari lleidatà-català, Lo lleidatà és fàcil, de Masip, Montardit i Prenafeta. El lleidatà té força coincidències amb l’ebrenc, encara que no són ben bé iguals. Però tornem a l’inici d’aquest comentari. Efectivament, Ansu Fati, pel fet de ser el segon jugador més jove a debutar al primer equip del Barça en competició oficial s’ha convertit en l’admiració de tota la culerada. Si arriba a clavar aquell xut que va sortir fregant el pal, s’hauria enfonsat el Nou Camp. Aquest somni ha estat possible gràcies, en gran part, a tres tarragonins: Albert Puig, Denis Silva i Franc Artiga. El cambrilenc Albert Puig va anar a buscar el jugador a Sevilla, quan tenia 10 anys, i va convèncer el seu pare que el futur del nen estava al Barça i no al Madrid. Silva i Artiga el van entrenar a la Masia. Això tot just acaba de començar i no sabem si Ansu Fati serà un ídol del futbol, però parlar del Nàstic fa una mandra...!