Apagueu el llum! Transició ecològica per acabar amb la dictadura energètica

Arribo a casa meva a Tarragona, obro la bústia i em trobo un rebut de la llum d’uns 100 euros per dos mesos (això amb un petit descompte per tenir un contracte d’electricitat i gas amb la mateixa subministradora). Al meu apartament a Lió pagaré uns 200 euros per tot l’any. I com molts de vostès em pregunto, com és possible? 

A França no tinc gas perquè tots els aparells són elèctrics però l’edifici, com tots els de construcció recent, disposa per llei de plaques solars que cobreixen part del consum d’aigua calenta de la comunitat. La calefacció arriba des d’una central que converteix la biomassa i els residus en calor per abastir tot el veïnat. 

Vaja, que podem tenir energia més barata però tot depèn de les decisions que es prenguin en matèria de política energètica.

No esperin més respostes llegint aquestes línies perquè no sóc expert en l’enrevessada regulació del mercat elèctric. Malgrat això, els convido a reflexionar sobre com les privatitzacions de béns públics essencials, com ara l’electricitat, ens han abocat a un escenari dantesc amb 4,7 milions de pobres energètics en un país amb zones del territori que superen les 3.000 hores de sol a l’any.

Vull tenir un especial record en aquestes línies i enviar una forta abraçada als familiars i amics de la Rosa, una veïna de Reus que va morir fa gairebé dos anys, a casa seva, pel foc provocat per una espelma amb la qual s’il·luminava. Gas Natural li havia tallat el subministrament per un deute de 246,59 euros.

La Generalitat va imposar al seu dia una sanció de 500.000 euros a l’empresa perquè va efectuar el tall sense informar prèviament els serveis socials de l’Ajuntament.

Inventiva per estalviar

Des de fa anys el cost del servei és inassumible per a moltes persones i els ciutadans i ciutadanes, resignats i resignades, hem decidit prendre algunes mesures particulars, que fins i tot fa vergonya explicar-les.

Setmanes enrere sentia a la ràdio com, per exemple, un oient comentava que havia instal·lat un petit escalfador d’aigua elèctric al bany per evitar l’impacte que suposa l’ús de la caldera tradicional que genera un doble consum, d’electricitat i de gas. Altres persones es dutxen pràcticament a les fosques i altres senzillament passen calor o passen fred en funció de l’època de l’any.

Que tenim dels preus de l’electricitat al consumidor domèstic més alts de tota la Unió Europea (UE) no és cap novetat. Tampoc que cap dels anteriors governs de l’Estat ha fet res seriós per posar fi a aquesta situació.

Ni que la dictadura de les empreses responsables de la generació elèctrica, i de la seva distribució i comercialització persisteix. Alguns ajuntaments com el de Barcelona han iniciat una batalla que es preveu llarga i plena d’entrebancs per recuperar la gestió pública de serveis essencials com l’electricitat.

El consistori barceloní ha creat l’empresa pública Barcelona Energia per comercialitzar una part del subministrament a la ciutat. Primer, per cobrir des d’aquest estiu l’electricitat dels edificis i equipaments municipals. Més endavant, cap a la tardor seran també els primers particulars els qui se’n beneficiïn.

El nou president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha creat el nou Ministeri de Transició Ecològica del qual s’encarrega Teresa Ribera. Tota una declaració d’intencions d’apostar de forma inequívoca per les energies renovables i buscar fórmules creatives que permetin abaratir el preu del subministrament al consumidor final. Tenim una forta presència de l’energia eòlica al territori però el pes de l’energia solar en el sistema elèctric és encara baix.

Molts països del nostre entorn van gaudint a poc a poc de la ‘democràcia’ d’unes fonts d’energia renovables i d’un subministrament de qualitat a un preu raonable amb el concurs d’operadors públics i privats. Nosaltres acabem d’entrar en la transició. No hi ha temps per perdre. Mentrestant, si us plau, apagueu el llum!

Periodista. Francisco Fuentes va ser la primera veu de la primera emissió de Ser Tarragona. Des de fa una dècada és redactor del servei en castellà del canal europeu de televisió Euronews amb seu a Lió (França).