Aprenentatge basat en el coneixement: iPod o saxo

Robert J. Swartz ha desenvolupat els darrers 25 anys l’aprenentatge basat en el pensament (TBL). Es tracta d’una proposta pedagògica desenvolupada a Massachusetts al CNTT (National Center for Teaching Thinking). Swartz és considerat una de les personalitats més influents en l’educació. Filòsof que proposa un canvi radical en l’actual escola.

El juliol passat va presentar el TBL a Bilbao a l’ICOT (International Conference On Thinking) davant més de 2000 assistents i amb ponents com ara Edward De Bono, Howard Gardner o Montserrat del Pozo.

Swartz defineix l’aprenentatge basat en el pensament com una metodologia d’ensenyament basat en la instrucció d’habilitats de pensament que impulsin als alumnes a explorar en profunditat el que aprenen en el currículum. Es tracta d’integrar dins de les diferents matèries seguint el que anomena «infusió».

Els alumnes aprenen de manera més motivadora i activa en no limitar-se a «passar» exàmens de forma memorística, passiva i superficial, sinó en tractar d’aprofundir per comparar i contrastar, resoldre situacions problemàtiques o en prendre decisions, per exemple.

El paper del professor és guiar i presentar objectius que suposin un repte als alumnes perquè aprenguin a utilitzar destreses superiors de pensament i les practiquin sols i en grups de treball; superar la lliçó magistral i la transmissió d’un aprenentatge únicament memorístic.

Els pares poden i han de reforçar aquest tipus d’ensenyament i aprenentatge a casa.

El llibre Aprenentatge basat en el pensament (SM, Biblioteca Innovació Educativa) recull la proposta de Robert J. Swartz. Al pròleg David Perkins fa un paral·lelisme entre l’aprenentatge i la utilització d’un iPod i d’un saxo.

S’interroga –i ens interroga– sobre si el coneixement s’assembla més a un iPod que quan ho encens té un ús molt senzill i intuïtivament comences a fer-lo funcionar o –en canvi– és més similar a un saxo al qual costa molt de treure una nota. La resposta és que depèn del coneixement. En alguns casos, com ara recordar un número de telèfon, el coneixement és com l’iPod: gairebé automàtic, intuïtiu... Però la major part del coneixement no té aquest format.

L’escola presenta i treballa majoritàriament coneixement «tipus iPod» memoritzats, no posat en pràctica i no reflexionat. L’aprenentatge basat en el pensament tracta de posar en marxa el pensament, de fer prediccions i de crear productes de forma creativa.

El desenvolupament d’hàbits mentals que automatitzen el pensament conscient, la metacognició, ensenyar a pensar, els organitzadors gràfics, etc. Són alguns dels recursos i estratègies utilitzats.

Partint de les tasques del pensament: la presa de decisions, la resolució de problemes i la conceptualització es desenvolupen diferents hàbits o rutines de pensament: comparar i contrastar, destresa de predicció, seqüenciar, anàlisi de les parts en relació amb un tot, etc. Activitats que fomenten un aprenentatge «tipus saxo», que fomenta el costum de pensar detingudament i amb profunditat sobre el contingut après, sobre com s’ha après i sobre el procés de pensament posat en pràctica.