Aprenentatges del 2020. L’any que va parar el món

Avui acaba un any en el que hem après que la línia entre estar molt bé i molt malament era més fràgil que mai. Que ens ha mostrat la nostra vulnerabilitat, individual i col·lectiva. Hem estat des del mes de març vivint dalt d’una muntanya russa. Confinats, desconfinats, tornats a confinar… Vivim els Nadals més extranys de la nostra vida. Estem cansats però malgrat que ja tenim la vacuna encara no podem baixar la guàrdia. Ens espera un 2021 en el que haurem de conviure amb la Covid-19 i seguir prenent mesures de protecció tot l’any. Hem de mantenir fort el sistema sanitari i pensar que potser fins l’estiu de 2022 la vida no serà normal com ho era abans del 13 de març.

Vagi per davant el meu record per a les 50.122 víctimes de la Covid-19 a Espanya –16.888 a Catalunya– les darreres xifres oficials mentre escric aquestes línies. De fet, la fredor dels números ha estat una constant d’aquesta pandèmia i, en certa manera, ens han narcotitzat sobre la perillositat del virus. Els morts, com el virus, han estat invisibles per a la gran majoria i això, probablement, no ha ajudat a que tots prenguéssim prou consciència de la gravetat de la situació.

Ara bé, si mirem per la part positiva la crisi que estem patint, la pandèmia ha esdevingut un motor transformador i impulsor de moltes tendències de canvi que ja estaven en marxa i que tenen una repercusió directa en el sistema econòmic. Tots els experts coincideixen en que hem avançat entre cinc i sis anys en processos de digitalització, el teletreball ha vingut per a quedar-se, hem pres més consciència de l’emergència climàtica i empreses i corporacions han hagut de revisar els seus propòsits corporatius.

Els ciutadans no volem només paraules, exigim fets, i la responsabilitat social corporativa que duen a terme les empreses han passat a les primeres planes dels plans estratègics.

La pandèmia ha fet que sigui vital per a les empreses comunicar el seu compromís social. Dit d’un altra manera, les companyies que no es centrin en les persones deixaran de ser rellevants i els ciutadans les menystindrem.

Tots aquests canvis s’han de transformar en oportunitats i cal afrontar el futur amb esperança i optimisme. Com deia Albert Einstein, «la única crisi amenaçadora és la tragèdia de no voler lluitar per a superar-la».

La pandèmia ens ha ensenyat també l’enorme esforç del personal sanitari que, malgrat les retallades del sistema de salut, han donat un exemple de professionalitat. I no podem oblidar tampoc la col·laboració público-privada de governs i laboratoris per obtenir una vacuna en un temps rècord, quan la majoria de vacunes necessiten més d’una dècada d’investigació.

La Covid-19 també ens ha demostrat que els nostres governants no estaven, ni de bon tros, preparats per una crisi d’aquestes dimensions que els ha superat completament. Ara que aviat tornarem a votar, seria convenient que ens preguntéssim també si aquells que es presenten per a dirigir el país poden ser uns bons gestors en circumstàncies adverses. Que més de la meitat dels morts de la Covid-19 hagin estat persones grans i que prop de 25.000 hagin mort en residències ens hauria de fer reflexionar sobre la mala gestió efectuada.

Amb el coronavirus espero que també deixem enrere una cultura basada en l’individualisme, en el carpe diem, en un cert relativisme que se sustentava, en bona part, perquè érem la primera generació de la història que vivíem sense una percepció d’amenaça i donàvem per garantida la nostra supervivència.

En aquest 2021 que comencem cal posar més que mai a les persones i el seu benestar en el centre de l’economia i de la gestió pública. I és que la Covid-19 està repercutint en la qualitat de vida de centenars de milers de ciutadans, amb nom i cognoms. Que viuen al nostre edifici, o que ens creuem pel carrer cada dia. Ciutadans que lluiten per mantenir el seu negoci o que porten mesos sense feina, als qui els costa arribar a final de mes, que han hagut de demanar ajuda per alimentar a la seva família o la gent gran que viu sola. Aquest és el gran repte col·lectiu que tenim com a societat.

Periodista. Marc Casanovas és periodista i consultor en comunicació corporativa amb més de 18 anys d’experiència. Actualment és director de Comunicació a Ogilvy Barcelona. Va començar la seva carrera professional al ‘Diari de Tarragona’.