Aprofitar-se del futbol per vendre apostes. La nova publicitat associada a aquest esport

Els esportistes d’elit aconsegueixen mimetitzar les seves maneres de fer entre l’audiència que els aplaudeix. No hi ha cap de setmana que a les diferents categories del futbol base (incloent-hi benjamins, infantils, cadets i juvenils) algun gol no sigui festejat amb un petó al dit anular, una mirada a la grada on és asseguda la parella, un dit mirant el cel o un cor fet a partir de la unió dels dits índex i el polze de cada mà. 
Diumenge passat, a la mitja part del partit entre el Barça i l’Alabès, vaig observar com, mentre baixaven les escales del túnel de vestidors, alguns jugadors s’encaixaven les mans, es feien un petó a cada galta o picaven puny contra puny en una manera de desitjar-se sort de cara a la represa del matx. I en retornar al camp n’hi havia que feien dues passes en un pam de terreny amb l’objectiu d’entrar a la gespa amb un peu i no amb l’altre. 

És urgent que, igual que passa amb el tabac i l’alcohol, es reguli també el paper de les apostes a través d’Internet

Aquestes són rutines, sortilegis i manies fetes amb tota la innocència del món. És més dubtós parlar d’ingenuïtat quan ens referim a altres actuacions. Tots hem vist algun jugador que es dedica, en moments puntuals del partit, a acotxar-se i fer-se els cordons de les botes amb la intenció, no dissimulada per reiterada, que les càmeres de televisió enviïn a tot el món la imatge de la marca de sabates que utilitza. Un arriba a malpensar que entre els milionaris contractes signats, algun dels patrocinadors pugui exigir aquest tipus de contraprestacions. És només una suposició.

Els partits de futbol de la Champions i de les principals lligues europees arriben als llocs més inhòspits del planeta. Ho saben els grans anunciants que veuen en l’espectacle futbolístic una plataforma de primer nivell a l’hora de donar publicitat als seus productes. I ho saben també les cases d’apostes on line que, d’un temps cap aquí, col·lapsen les prèvies i els intermedis de tots i cadascun dels partits de futbol utilitzant cares o veus de famosos. Res en contra dels qui ho fan ni cap lliçó d’ètica. Cadascú sabrà fins on pot arribar en l’exercici de la seva professió. 

La solució a mitjà termini passa per l’educació i per la creació d’una consciència crítica per analitzar el que circula per la xarxa 

El preocupant és el mal que es pot provocar entre els teleespectadors que, cridats per la passió pel futbol, es troben de cop i volta amb un autèntic bombardeig d’aquest tipus de publicitat. 

Desconec com es regulen aquests anuncis a la resta del món. A Espanya, quan es van començar a posar de moda, es va redactar un codi de bones conductes que partia d’una autoregulació de la publicitat entre els operadors de joc i els mitjans de comunicació que l’emetien. 

L’any 2015 es va escriure un decret que mai no va ser publicat i que fa uns mesos va tornar a sortir a exposició pública. Des de la Federación Española de Jugadores de Azar Rehabilitados (FEJAR), el seu director tècnic, Juan Lamas, planteja una regulació més restrictiva de la publicitat i tolerància zero als menors que, si bé no estan autoritzats a jugar, sí que poden suplantar la seva personalitat i accedir a les apostes on line a través del seu terminal de telefonia mòbil. Aquest mateix portaveu manifesta que s’ha produït un rejoveniment en l’índex d’edat d’accés al joc. Si anys enrere els qui més jugaven eren persones d’una mitjana d’entre trenta-cinc i quaranta anys, ara la mitjana ha baixat fins als vint-i-sis anys.

Pensar en les conseqüències
Els avenços que possibilita Internet en els àmbits professionals, personals i d’esbarjo són enormes i ningú no els discuteix, però les conseqüències que pot provocar el seu ús, també. La seva ha estat la irrupció d’un guèiser que cada dia que passa va engrandint-se més i més, superant amb escreix el paper del regulador. 

La solució a mitjà o llarg termini passa per l’educació a l’escola i per la creació d’una consciència crítica capaç de saber discernir tot allò que circula per la xarxa. Dins d’un marge de temps curt, és urgent que, igual que passa amb el tabac i l’alcohol, es reguli també el paper de les apostes on line. No fer-ho, amb l’esquer d’un esport com el futbol seguit per tanta i tanta gent, podria tenir conseqüències desastroses.

 

* Periodista. Nascut a Alcover, Josep Maria Girona ha estat sempre vinculat a la SER, on va dirigir Ràdio Reus, Ràdio Barcelona i, fins fa mig any, la SER a Catalunya. Abans havia estat director de Comunicació de Prisa Radio. També és un dels promotors de Canal Reus TV.