Apunts sobre el dia del llibre

El dia 23 d’abril, data en què va morir Cervantes, Shakespeare i Inca Garcilaso de la Vega, data que també coincideix amb el naixement o la mort d’altres autors com poden ser Vladimir Nabokov i Josep Pla, va ser assenyalat per celebrar el Dia Internacional del Llibre, per animar a tothom a descobrir els plaers de la lectura i jo hi afegiria a descobrir la necessitat de la lectura.

El nom que he donat a aquest escrit d’Apunts el podria substituir per Reflexions sobre la lectura, ja que quan vols reflexionar sobre el que suposa llegir et vénen al cap moltes idees però potser resulta difícil trobar un fil conductor que les uneixi o les relacioni. Per tant, permeteu-me que doni via lliure al que suposa per a mi llegir.

El primer que em ve a la ment és que hi ha diversos tipus de lectura, i que vulguem o no vulguem ens passem el dia llegint, eslògans, anuncis, senyals de trànsit, cartells, premsa, però hi ha un altre tipus de lectura que és la que en primer lloc, necessita un espai lliure de presses i de sorolls que ens convidi a iniciar el diàleg entre el llibre i el lector.

Enfrontar-se amb un llibre ja suposa moltes vegades posar-nos davant de nosaltres mateixos, ja que el llibre no ens deixa mai indiferents, ja que ens interpel·la, ens reafirma, ens contradiu, ens ensenya i en definitiva ens fa discernir o simplement ens fa gaudir de les experiències viscudes o de les idees exposades per l’autor. Aquí em ve a la memòria una frase que crec que és d’Umberto Eco que més o menys deia qui als 70 anys no ha llegit un llibre ha viscut una sola vida, qui ha llegit llibres ha viscut moltes vides.

També em ve al cap que la lectura és un dels mitjans més eficaços per ser lliures, davant la cultura que va prenent força, consumista, de culte al cos, de fer el que em dóna la gana. Si la llibertat es defineix com l’estat de qui no està subjecte a un poder estrany, a una autoritat arbitrària, un deure, una disciplina, una condició onerosa, etc., és evident que la lectura assossegada, reflexiva i de diversos autors, ens donarà llum per no caure en la tirania del «que es porta» o és moda, o ens volen imposar. No cal que reculem molts anys, a les hemeroteques, per veure notícies de crema de llibres i de prohibició d’anar a l’escola per part de certs estats o moviments totalitaris que es volen implantar per la força.

Crec que és definitiva la frase que va dir durant el seu discurs a les Nacions Unides Malala Yousafzai, l’alumna pakistanesa que van disparar els talibans pel fet d’anar a classe. «Agafem els nostres llibres i els nostres bolígrafs, que són les nostres armes més poderoses», una al·legoria perfecta del que suposa la lectura la trobo amb l’escultura realitzada per Jaume Plensa que hi ha a l’entrada de la Biblioteca Xavier Amorós de Reus. L’escultura s’anomena Cos de llum i s’il·lumina des de l’interior amb reflex cap en fora. Són els efectes de la lectura.