Aquella porta giratòria

El dijous 3 de març, en la presentació del llibre Aquella porta giratòria, d’en Lluís Foix, vaig poder estar amb dos gegants del periodisme: Lluís Foix i Antoni Coll. Els dos, grans persones, professionals i amb l’ull clínic que sap veure persones darrere d’una notícia.

També el nostre alcalde, Josep Fèlix, no va quedar curt en el seu parlament, destacant punts del llibre i reflexionant sobre el periodisme actual i la poca sensibilitat a l’hora de tractar les notícies. L’Antoni Coll ens va explicar les escapades a l’aparador de La Vanguardia per veure les fotos dels teletips i la porta giratòria. Me l’imagino amb uns ulls ben oberts sense perdre detall dels periodistes que entraven i sortien. En Lluís Foix va fer esment de la manca d’un periodisme reflexiu i la velocitat en què circulen les notícies en l’era digital. Va posar casos molt concrets de notícies tan, tan, fresques que enterraven el protagonista abans que es morís. I va seguir: el bon periodisme ha de tenir tres compromisos, amb la llibertat, la justícia i explicar fets, sense abusar d’ideologies. També va dir, acotant el cap, que de guerres ni grans ni petites.

En sortir vaig pensar que avui tenim les notícies a l’instant, una piulada i tot se sap, però una anàlisi del que ha passat, el com i les repercussions que poden tenir només ho pot fer un que en sàpiga, un bon periodista. I per descomptat és molt millor en paper, per tocar i retallar, com feia un famós polític espanyol quan era ambaixador. Llàstima que a Tarragona cada cop tenim menys quioscs per adquirir la premsa escrita.

Domingo Castilla Palau

(Constantí)