Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Aquella porta giratòria

Whatsapp

El dijous 3 de març, en la presentació del llibre Aquella porta giratòria, d’en Lluís Foix, vaig poder estar amb dos gegants del periodisme: Lluís Foix i Antoni Coll. Els dos, grans persones, professionals i amb l’ull clínic que sap veure persones darrere d’una notícia.

També el nostre alcalde, Josep Fèlix, no va quedar curt en el seu parlament, destacant punts del llibre i reflexionant sobre el periodisme actual i la poca sensibilitat a l’hora de tractar les notícies. L’Antoni Coll ens va explicar les escapades a l’aparador de La Vanguardia per veure les fotos dels teletips i la porta giratòria. Me l’imagino amb uns ulls ben oberts sense perdre detall dels periodistes que entraven i sortien. En Lluís Foix va fer esment de la manca d’un periodisme reflexiu i la velocitat en què circulen les notícies en l’era digital. Va posar casos molt concrets de notícies tan, tan, fresques que enterraven el protagonista abans que es morís. I va seguir: el bon periodisme ha de tenir tres compromisos, amb la llibertat, la justícia i explicar fets, sense abusar d’ideologies. També va dir, acotant el cap, que de guerres ni grans ni petites.

En sortir vaig pensar que avui tenim les notícies a l’instant, una piulada i tot se sap, però una anàlisi del que ha passat, el com i les repercussions que poden tenir només ho pot fer un que en sàpiga, un bon periodista. I per descomptat és molt millor en paper, per tocar i retallar, com feia un famós polític espanyol quan era ambaixador. Llàstima que a Tarragona cada cop tenim menys quioscs per adquirir la premsa escrita.

Domingo Castilla Palau

(Constantí)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También