Ara, Reus

S’han posat al molinet totes les variants de la política local, amb algun virus de fora vila, i, després de nombroses voltes i canvi de fruites, la macedònia sembla que ja està preparada per al consum domèstic.

Segur?...

Carles Pellicer comandarà una nova travessia d’aquest vaixell conegut com a Reus. La tripulació és, sense dubte, bulliciosa. Quelcom es posarà «al pairo» sense fer cas dels senyals del capità ni dels oficials. D’altres bogaran al seu ritme propi, malgrat que amb això puguin entrebancar el rumb del vaixell…

Pactes, diàleg, els crítics i els ciutadans sempre diem el mateix. Potser els oponents tenen raó, en tot o en part, alguna vegada.

Les eleccions del mes passat no són qualsevol cosa. Han estat una lliçó per tots: dels que creien que tot el camí era de roses, fins als que no donaven un cèntim pels nous «ciutadans». I, convé repetir-ho, les eleccions autonòmiques estan a la volta de l’estiu.

Malgrat aquesta proximitat, l’equip de govern municipal no s’entén si no és amb una bona remodelació. Hi ha persones com el Joaquim Enrech, molt valuoses, però potser d’altres regidors es podria fer recanvis.

Ja no parlo de la Sra. Gomis perquè el seu estat actual no és el més propici per tornar al govern municipal, i malgrat allò que algun «sabidillo» o malpensat ha dit, si tenim com a legal la presumpció d’innocència, aquesta val per a tots, apareguin els indicis que siguin.

Què passa, doncs, amb els altres?...

Uns seguiran en la inòpia que to va bé, o que no pot passar res, o que el poble està amb ells (quan han tingut coeficients lamentables…) o, senzillament, que la ciutadania els ha donat el seu sostre electoral. O sigui, de confiança.

Facin comptes: dels 105.000 habitants de Reus (aproximadament, és clar) crec que tenien dret a vot uns 75.000. Han posat el sobre a les urnes un 55% (aproximadament) i alguns que proclamen victòria han tingut percentatges del 20%, inclús amb un 6% manifestant alegria… El 25% que, de mitjana, ha tret CiU, significa que han votat a la coalició uns 9.000 ciutadans. I vagin fent números dels percentatges dels altres i comparant-los amb el total dels habitants.

Senzillament, fa llàstima que alguns portaveus o simpatitzants diguin coses fora de la realitat. Els fets són decisius i estan en les xifres. La ciutat demana, una vegada més, seny. Que s’aprengui de l’experiència viscuda. Que es corregeixin els errors. Que l’Ajuntament sigui això: un lloc on els ciutadans entrin tranquils i confiats en què seran atesos degudament, que seran informats degudament, que seran tractats com si fossin els amos de la casa.

Lector, posis al cap que vostè té dret a exigir als empleats, alts i baixos, atenció i sobretot respostes. Com deia dies enrere en l’article «Paredes de cristal», en aquesta mateixa columna, no es pot negar res en l’Ajuntament a qui tingui un mínim interès per qualsevol afer. Tant si és propi o per ésser simplement ciutadà.

Malgrat les pròximes eleccions, demanem que ara no facin volar coloms, dir parlem d’aventures, més bé que presentin nous programes exclusivament ciutadans, que reconeguin errors, que deixin de banda l’obscurantisme, que serveixin al poble de veritat, més enllà dels discursos, amb fets comprovables. Ara és el moment de convèncer.