Ara és l’hora

La Cambra de Comerç de Reus, garant de les principals infraestructures del territori amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels nostres conciutadans i la competitivitat de les empreses i autònoms als quals representem, sempre ha considerat que l’Aeroport de Reus és un equipament bàsic per l’economia del territori, pel desenvolupament integral d’una política de relació àgil, que afavoreixi la mobilitat de la nostra gent i que ens situï en el mapa de les comunicacions a escala internacional. D’aquí el nostre interès d’aconseguir que pugui acollir vols regulars. L’operació que vam tancar amb la companyia canària Binter era estratègica per demostrar com és d’important dotar-lo d’una oferta sòlida que serveixi, també, per afavorir-ne la desestacionalització.

Però per fer-lo atractiu, i seduir les companyies aèries de l’oportunitat d’operar a casa nostra, l’Aeroport necessita tot un seguit d’àmbits complementaris que en millorin la connectivitat. I això depèn del Govern de l’Estat. El model actual de gestió aeroportuària, amb un únic gran operador que presenta una participació majoritàriament pública al seu accionariat, no ofereix els nivells d’eficiència desitjats. Molts països que històricament tenien un sol gran operador aeroportuari de referència, el van fragmentar i han permès que la lliure competència es convertís en el factor fonamental per esperonar el sector.

Sobre la construcció de l’Estació Central Intermodal de l’Aeroport, els darrers moviments conviden a l’optimisme. La moció recentment aprovada al Senat, que insta el Govern de l’Estat a prendre partit per activar el projecte de manera gairebé immediata, i el debat que ha plantejat l’ampliació del Prat, amb la demanada de la Generalitat de complementar necessàriament aquesta magna obra garantint la connectivitat amb l’alta velocitat dels aeroports de Reus i Girona, fan que ens trobem en un moment transcendent que pot servir, deu anys després, per desllorigar un projecte cabdal. De fet el mateix Govern, en àmbits de debat impulsats per la Cambra, s’ha manifestat taxatiu a l’hora d’afirmar que l’Estació no és únicament un projecte de territori, sinó -sobretot- un projecte de país. El mateix vicepresident, Jordi Puigneró, ho va manifestar amb rotunditat dijous passat al Port de Tarragona.

Per tant és evident que el moment que vivim ens obliga a subratllar l’enorme potencial del nostre territori i la riquesa que acumula que el fa atractiu al visitant, que sedueix l’inversor i que, en definitiva, ens ha de servir per reforçar la nostra autoestima. Lluny del plany crònic que sempre se’ns ha atribuït als del sud, més que mai cal posar en valor els atractius que singularitzen un territori ple d’oportunitats.

Amb un innegable potencial turístic, des de la Tarragona romana al Modernisme reusenc, des de la Ruta de Cister a l’enoturisme i al potencial agroalimentari, des del turisme d’interior a l’ampli ventall de les poblacions que prestigien la Costa Daurada amb l’enorme potencial dinamitzador i d’atracció de Port Aventura o la singularitat del delta de l’Ebre.

Les empreses i autònoms ho tenen clar. Després de l’embat provocat per la Covid-19, ens han tornat a donar una lliçó de resiliència a l’hora de mantenir inalterable una activitat productiva que enriqueix el territori. I precisament ara és l’hora dels nostres representants polítics. D’aquells que tenen veu i vot a Madrid. D’aquells que han de defensar les inversions que reclamem des de fa tant de temps i que han de servir per afavorir, definitivament, l’equilibri territorial tant al Camp de Tarragona, com a les Terres de l’Ebre o al Baix Terol, zones comunes d’influència i de relació comercial. Una aspiració històrica que, dissortadament, fa massa anys que reclamem amb la sensació que prediquem en el desert.

I ara també és l’hora del nostre Govern, que té capacitat d’influència i de decisió. Cal que ens escolti i que es faci escoltar. I que quedi clar que aquest no és un clam d’impotència, d’enuig, de greuge. Aquesta és una petició a la responsabilitat. A ser positiu i constructiu. A fer xarxa en el més ampli sentit. I deixo, per a una altra ocasió, qüestions també importants com el transport de mercaderies que mereixerien un altre article.

I en aquest escenari les cambres som importants, molt importants, atenent la nostra representativitat i la nostra consideració de corporacions públiques per treballar, per aportar, per sumar. Més que mai hem de ser als òrgans decisoris per ajudar, precisament, la classe política en la presa de decisions.

En l’àmbit local vivim en estreta i fructífera relació amb ajuntaments i consells comarcals. Elevar aquest vincle a instàncies superiors seria molt beneficiós. És el cas, per exemple, de l’Autoritat del Transport Metropolità, on fa tant de temps que reivindiquem una presència activa per aconseguir definir una connectivitat real, ràpida i segura entre les principals poblacions i pols d’atracció turística de la demarcació.

Insisteixo. Ho tenim a tocar. Som davant d’una oportunitat històrica. I només cal generositat i amplitud de mires per aconseguir fer un pas que pot canviar radicalment la realitat del nostre territori. No la deixem escapar.

Endavant les atxes!

Jordi Just és president de la Cambra de Comerç de Reus.