Ara és l’hora de més dones a la pagesia. La pandèmia fa nostàlgic el crepuscle del món rural

Un nou mural urbà a Ulldecona recorda i defensa el paper de la dona pagesa a la vida rural. L’obra de l’artista Roc Blackblock és també un homenatge a les oliveres mil·lenàries. Pageses, oliveres i món agrari van desapareixent del mapa de Catalunya. Més especialment a les terres del sud, les més devastades per la despoblació. Amb aquest grafit, més típic de l’art urbà que del rural, l’artista vol: «Destacar el paper de la dona que ha estat molt rellevant, moltes vegades invisible i ha quedat perdut». La iniciativa embelleix un racó de la vila amb el suport la plataforma Salvem lo Montsià, que defensa les oliveres i el patrimoni natural de les Terres del Sénia.

Ha calgut veure les orelles del llop de la fi del món rural per començar a valorar el paper fonamental de les dones de la pagesia en la supervivència d’un estil de vida i d’una cultura bàsica de la història de Catalunya. Cada obra d’art i cada llibre que es fa sobre elles és un acte de justícia retardada. Perquè, segons les estadístiques de la Generalitat, a les zones rurals del país hi viuen un milió de dones, i només un vint per cent treballen en el sector agrari davant d’un vuitanta per cent d’homes. Elles només són titulars d’una tercera part de les explotacions agrícoles. Com a molts àmbits de la societat, les dones són poc presents en els llocs on es prenen decisions sobre polítiques agràries i rurals. A més, afronten la conciliació familiar a poblacions amb menys serveis i infraestructures.

Les dones són poc presents en els llocs on es prenen decisions sobre polítiques agràries

Repassant la història del món rural es comprova que la feina de les dones no ha estat mai ni prou reconeguda, ni prou estudiada. Així, per exemple, en el llibre Elles! 65 Dones oblidades de la història, no en consta ni una que fos pagesa. Paradoxalment, l’edita l’Institut Català de les Dones. Hi ha biografies de reines, aristòcrates, monges, guerreres, bruixes, artistes, cantants, músiques, esportistes, pedagogues… Cap pagesa.

La petja femenina es troba més aviat a llibres costumistes com La vida rural a Catalunya, on es destaca que les dones van ser la mà d’obra fonamental durant les collites, filant la llana, cuidant l’aviram, conservant i elaborant productes pel rebost i pels mercats. Cobrint les necessitats de la mainada i les persones grans, fins al punt que els sindicats del segle XIX reivindicaven que no treballessin fora de casa per poder atendre aquestes necessitats.

Aquella divisió del treball permetia la subsistència de la pagesia. Carregar llenya, buscar herbes pels animals, portar aigua de la font, fer la bugada als safareigs o al riu eren com rituals socials femenins. Sense oblidar filadores, cuineres i tants d’altres oficis... Sovint portaven els comptes, administraven els diners familiars i deien als homes de la casa què havien de votar quan elles encara no tenien dret a vot. Aquell matriarcat era una mena de defensa enfront de la institució de l’hereu.

La pandèmia ho ha fet tot més difícil i ha evidenciat encara més carències

Tot ha canviat molt, però no prou quan encara es diferencia entre el Dia Mundial de la Dona (8 de març) i el Dia Mundial de la Dona Rural (15 d’octubre). O quan dones empresàries de comarques en risc de desertització han de crear associacions i agrupacions de presència i resistència en el territori.

Enguany acaba el Programa de dones del món rural i marítim 2016-2020. És un compromís del Departament d’Agricultura que volia millorar la situació de les dones que viuen i treballen en els entorns rurals i marítims i desenvolupar actuacions que generin feina i evitin el despoblament. Alguns objectius eren: «Incentivar la cotitularitat de dones i homes a les explotacions agràries, l’accés a la formació de les dones, promoure la representació paritària en els càrrecs de decisió de les organitzacions agràries…»

La pandèmia ho ha fet tot més difícil i ha evidenciat encara més carències. La bona notícia és que una dona ampostina és la nova directora del Consorci Memorial Batalla de l’Ebre. Doctora especialista en Guerra Civil i vida quotidiana, podrà començar a destacar el paper de les dones als hospitals de campanya i explicar qui i com rentaven el material sanitari. És una altra assignatura pendent. Como la de recuperar i explicar la transmissió de saviesa, contes i valors des de les besàvies fins a les besnétes.

* Periodista. Amb arrels familiars a la Terra Alta, Joaquim Roglan va ser corresponsal a Ràdio Reus i cofundador d’Informes-Ebre. Professor universitari, ha treballat als principals mitjans de comunicació de Catalunya i ha escrit vint llibres. Viu retirat a l’Empordanet.