Ara és qüestió de cadires?

Senyor Josep M. Jové (JARC), vostè em demana en un article que no doni lliçons sobre els ajuts agraris del PDR, però jo estic convençut que la pagesia es mereix saber com funcionen per no deixar-se manipular per demagogs. Les organitzacions agràries tenen el deure d’informar la pagesia i defensar-la. Algú vol fer creure que totes són iguals (Unió de Pagesos, JARC, Asaja...) però no és el cas. Lamentablement, a hores d’ara les tres organitzacions agràries, COAG-JARC, Asaja i UPA amb cadira a Madrid, són totes minoritàries a Catalunya i coincideixen bàsicament en fer seguidisme incondicional del Ministeri. És cert, com diu, que la nostra organització confederal, Unió d’Unions, és vetada per vostès a les reunions a Madrid, però som consultats amb una diferència de 24 hores.

Sr. Jové, vostès, amb una cadira a Madrid que no se l’han guanyada per la voluntat democràtica de la pagesia catalana, s’han dedicat a combregar amb una aplicació de la PAC que, des del 2010 al 2013, ens ha fet perdre 15,3 milions d’euros a la pagesia catalana, que el 2014 ens va fer perdre 22 milions, i 249 milions més fins al 2020. Això és el que han aconseguit amb el seu seguidisme del Ministeri a l’hora de permetre que els absentistes, els agricultors de sofà, continuïn cobrant els ajuts directes de la PAC, en lloc de demanar-ne l’exclusió. Unió de Pagesos ja ho ha denunciat a la Comissió Europea i confiem recuperar-ho parcialment.

Una altra és la reforma laboral. Vostès, els de la cadira, van assumir baixar el cost dels contractes fixos i apujar un 150 % el cost de la contractació als treballadors de temporada, que són els que predominen al sector agrari.

I finalment,no dono lliçons, cada dia miro d’aprendre, i coses com les que vostès accepten no es poden defensar.