Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Ara que ve l'hivern... El repte de saber trobar la felicitat en els seus contrastos

Passar l’hivern o viure’l? La nostra societat defuig l’hivern, el concep tan sols com un peatge, el preu per poder rebrotar. Però té alternativa: aprendre que el fred també es pot gaudir culturalment

ALBERT MERCADÉ

Whatsapp
ALBERT MERCADÉ

ALBERT MERCADÉ

Som un poble de marcat caràcter mediterrani. El carrer és el nostre espai natural. Dies llargs i la música alta. Canyeta, terrassa i tovallola. Aquí no hi ha debat que divideixi la societat catalana, sinó un ampli consens i coincidència en l’amor profund vers aquesta Catalunya lliure i tropical. És per això que avui m’he decidit a sortir de l’armari. Conscient que anar a contracorrent mai és tasca fàcil, i assumint el risc de convertir-me en un pària i un incomprès, vull aprofitar aquesta tribuna per cridar-ho als quatre vens: sí, a mi m’agrada l’hivern. Jo sé ser feliç quan arriba el fred.

Perquè és aquí on radica el plaer. No en congelar-se i passar-ho malament, no estem pas bojos, no. El plaer i el gaudi recau en el contrast: en tenir fred, molt fred, i poder passar-lo. Aquella sensació de benestar pràcticament inexplicable, només comparable amb estar cansat, molt cansat, i finalment poder aturar-se i descansar. Contrastos, un darrere l’altre en línia recta. Què és sinó això, l’hivern?

El plaer i el gaudi recau en el contrast: en tenir fred, molt fred, i poder passar-lo. FOTO: Getty Images

Una muntanya blanca amb la llumeta d’un refugi al fons. L’espetec de la llar de foc i el fum que s’escapa per la xemeneia. Una bafarada d’aire calent a l’entrar en aquell cafè que ens cridava amb els vidres entelats. Arribar a casa amb la cara glaçada. L’hivern és acaronar el plat de sopa abans de la primera cullerada. Sortir a córrer, tapat, i expulsant núvols de vapor a cada expiració. És el fum sortint d’una tassa de te bullint. Mitjons gruixuts i jersei de llana. La jaqueta cordada fins a dalt, enganxant la cremallera amb els fils de la bufanda. Són aquells guants desgastats, quants anys fa ja que els tens? I boina, gavardina i botes altes. No és ben bé que tots som més guapos quan fa fred? Ah, i dormir. Dormir bé. El tacte del cotó dels llençols sota el nòrdic. O encara millor, un llit antic de casa vella freda, sentint a sobre el pes de les dues mantes i el cobrellit. Aquell estret llindar entre el dolor i el plaer, el temps que tardes en entrar en calor després de posar-te dins el llit fred. I no voler sortir-ne, que s’hi està tan bé. Cinc minuts més que es convertirien en una eternitat si tinguéssim el poder d’aturar el temps. I quedar-se palplantat davant l’estufa, o abraçat el radiador. I no comptar el temps. Reaprendre a avorrir-nos. I no voler sortir al carrer, sense remordiments. Una tarda per a tu sol. I per a aquell llibre que fa setmanes que espera pacient a la tauleta de nit. Llum tènue però càlida. I submergir-t’hi. I posar-nos una sèrie, que carai, que a fora tampoc hi passa res. Potser plovisqueja i tot. I mirar el mal temps per la finestra. Bata i peücs. Un pastís al forn que fa olor de canyella. Una ampolla d’aigua calenta que t’abraça. No voler deslligar-me del nus dels teus braços. Una casa calenta és una llar.

Buscar la calor no només és un concepte físic, també emocional

Perquè buscar la calor no només és un concepte físic, també emocional. Va de trobar espais d’intimitat, de retrobament. De conversa compartint una xocolata calenta. Temps de recolliment. De tenir una rutina, sí, i d’aprendre a gaudir-ne i estimar-la. De poder estar també amb un mateix; de mirar-nos cap endins. «Me time» en diuen els anglesos. Temps per aparcar una mica l’estímul constant i el soroll de l’estiu. De pensar tot allò que farem quan torni a sortir el sol.

* Periodista. Actualment coordina ‘El matí de Catalunya Ràdio’. Ha treballat a Televisió de Catalunya, TAC 12 i Tarragona Ràdio. És professor i investigador en comunicació política a la Universitat Pompeu Fabra.

Temas

Comentarios

Lea También