Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Ara toca lluitar pel llegat del Bravium i la memòria del Jaume

Hem de fer entre tots i totes la feina que l'Amenós feia ell tot sol. Perquè ni 20 persones seríem capaces d'arribar on ell ho feia
Whatsapp

Aquests dies s’han escrit moltes paraules sobre la pèrdua del nostre ja enyorat Jaume Amenós, figura vital en la Cultura reusenca. Blogs, articles, pàgines web… han glossat les seves virtuts i èxits culturals, i per més paraules que hàgim llegit segur que ens hem quedat curts.

Però avui voldria dedicar un pensament al seu llegat més directe: el Bravium Teatre. Una entitat que, si bé és cert que ja existia abans de l’arribada del Jaume, no va ser fins la seva presidència que el Bravium no va esdevenir part imprescindible en la vida cultural de nostra ciutat. A banda de la seva cartellera, farcida d’espectacles setmana rere setmana, el Bravium ha estat part fonamental en iniciatives com els escacs humans, el mercat a l’antiga, les varietés de Sant Pericu, el carro dels romanços… i ens quedaríem sense línies desglossant-ne les iniciatives.

És per això que, si volem que aquest dinamisme persisteixi, hem de fer entre tots i totes la feina que l’Amenós feia ell tot sol. Perquè això ho tenim molt clar: ni 20 persones seríem capaces d’arribar on ell ho feia. Ara toca lluitar pel llegat del Bravium, per la memòria d’en Jaume. Toca fer-nos socis de l’entitat si encara no en som i aconseguir que en el nostre entorn hi hagi noves altes. I visitar el teatre. Gaudir de la seva programació. En Jaume ens hi espera, remugant amb un somriure, sabent que ara ens toca a nosaltres moure fitxa.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También