Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Arbolí, sense govern

Cal fer un gir de 180 graus per evitar la desaparició del municipi

Xavier Estivill

Whatsapp

Fa sis anys vaig traslladar la meva residència permanent a Arbolí, petita població del Baix Camp amb poc més de cent vint veïns censats dels quals només hi residim una seixantena mal comptada. Però la gent la conec des de fa vora vint-i-cinc anys, quan hi vaig comprar una casa, llavors, com a segona residència. Mai em vaig interessar gaire per la situació política al poble ja que la meva permanència era bàsicament de cap de setmana i vacances. En apropar-se les darreres eleccions municipals, em van proposar participar en un projecte polític independent que em va semblar molt innovador. La gent estava engrescada amb el projecte i notàvem força suport, però en el moment decisiu cinc vots destinats a la nostra candidatura es van declarar nuls (amb tota la raó del món; res a dir) i la balança es va decantar definitivament a favor de l’adversari polític. Ara restem a l’oposició.

De la nostra candidatura, només una persona no resideix permanentment al municipi. La resta ens veiem a diari i convivim el dia a dia amb els problemes que té un poble com aquest on el pressupost depèn principalment de les subvencions i on mai arriben els calers per resoldre els problemes. Fa temps que tenim clar que per evitar la desaparició del municipi cal fer un gir de cent vuitanta graus en la política municipal amb actuacions decidides que cridin la gent a viure-hi. Cuidar l’entorn natural, ajudar a les petites empreses que s’hi volen establir o que ja hi són. Facilitar habitatge a qui vol viure-hi a diari. Aprofundir en la nostra història i cultura per crear lligams entre la gent, que arribin a esberlar els bàndols que es remunten a la darrera guerra civil i en alguns casos –a parer meu– a l’època de les carlinades.

Els tres regidors que formen govern municipal, dels de cinc que té el consistori, acumula a les seves mans tota la responsabilitat de la gestió. Gestió que amb tota seguretat es fa molt i molt feixuga tenint en compte que l’alcaldessa viu permanentment a Reus i actualment de baixa de llarga durada. Un tinent d’alcalde que viu a les Terres de l’Ebre i que la lògica de la distància fa car de veure i el tercer regidor, germà de la nostra alcaldessa, també viu a Reus i puja de tant en tant a Arbolí. Tot això sense tenir en compte que el quart candidat de la llista guanyadora ningú sap qui és, ni tan sols si té cap relació amb el poble.

Anant als fets, s’ha de dir que la nostra alcaldessa es va fer farts de demanar per activa i per passiva que es fessin més plens quan romania a l’oposició en solitari. Llavors els plens es feien cada quinze dies, si fa o no fa. Ara es fan cada dos o tres mesos. Seguim. De les primeres decisions que es van prendre al consistori amb l’actual composició de regidors, va ser la de posar un sou a la batllia. Em sembla perfecte! Ho considero just i necessari. Els càrrecs institucionals han d’estar no ja remunerats sinó ben remunerats. Si no em falla la memòria, la nostra alcaldessa cobra 8.103-€ anuals que es corresponen a mitja jornada de treball. Tampoc és que sigui per tirar coets val a dir, si no fos perquè ningú ha vist aquesta dedicació de mitja jornada per enlloc. El dia a dia d’un poble, per petit que sigui, exigeix el contacte diari amb la seva gent. Amb quatre matins al més no es governa un municipi. Cal contestar les peticions que es fan per instància o per correu amb diligència. Cal atendre les queixes encara que siguin fetes de veu al carrer. La vida dels petits pobles és així, vol proximitat.

La sensació general del poble és de manca de govern, d’empara i projecte. Des de l’oposició el nostre deure és denunciar aquesta situació i reclamar responsabilitat als actuals governants, tenint en compte la distància entre plens. Estic convençut que els habitants del poble desitgen un govern amb visió de futur pel Josep, pel Jordi, per la Irene, pel David, per la Juanita, pel Joan, per la Maria... per totes aquelles cases que avui encara fumegen i somien que els seus perduraran en aquest poble. Un govern implicat, valent i amb idees per dur terme el programa electoral que els ha dut on són.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También