Art del pacte

El diner no vol soroll. Per això els empresaris han estat fins ara muts i a la gàbia. És cert que organitzacions de la petita i mitjana empresa han alçat el dit, però en defensa del dret a decidir. No hi ha hagut un suport clar, decidit, determinat a favor de la independència. En canvi, la gran patronal va sortir ahir de la caixa forta. Joan Rosell i Josep Lluís Bonet, presidents de la CEOE i de la Cambra de Comerç d’Espanya (tots dos catalans), van publicar una carta a La Vanguardia on avisen del cost econòmic de la secessió. En una entrevista a TV3, van preguntar a Rosell si no creu que una Catalunya independent seria viable. «És clar que sí. Com ho serien Texas, Califòrnia o Milà. Seria viable, però no convenient». Catalunya hauria de passar anys de penúria per entrar a la UE i a l’euro i per recuperar la interconnexió amb Espanya i Europa, que ara ja tenim. «La política és l’art del pacte», rematen Rosell i Bonet. Aquí és el joc del fot-li.