Artistes improvisats

Llegeixo que «un empresari de Barcelona que reconeix que no sap de solfa, es va cordar el corbatí i l’armilla, va agafar la batuta i va dirigir l’Orquestra del Vallès, prestigiosa formació, al Palau de la Música Catalana, gran casa. La gran casa es va omplir de convidats del director ocasional».

I, per si no n’hi hagués prou amb això, també llegeixo que un ninotaire –possiblement per superar el trauma de les il·lusions perdudes–, ha plantat una «escultura» –sense cap ni peus, ai!– a la confluència de Diagonal/Bolívia/Rambla del Poblenou, en la inauguració de la qual hi assistí l’alcalde Xavier Trias, «feliç d’incorporar una nova obra artística al paisatge urbà de Barcelona». És evident que les institucions acullen, permeten i estimulen qualsevol beneiteria en el camp de la cultura. Els fets comentats són d’una magnitud que superen allò que el càustic Santiago Rusiñol, reflectí en la cèlebre obra teatral Els savis de Vilatrista.

És una llàstima que a aquestes alçades del segle XXI, el provincianisme i el despropòsit més abracadabrant trobin cabuda a la ciutat de Barcelona, que és el cap i casal de Catalunya. Però –quina llàstima!– sembla que no passa res, i demà serà un altre dia...

Jordi Pausas

(París)