Assaig general

Per molt menys del que passa ara, el rei Joan Carles va ordenar a Suárez el retorn de Tarradellas

12 septiembre 2017 10:20 | Actualizado a 12 septiembre 2017 10:21
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

E spriu va escriure Assaig de càntic en el temple en un acte de desesperança. En aquell moment tenia raó, era el 1954. Semblava premonitori, però ahir es va escriure, sense mètrica, un ‘assaig  general’ del primer d’octubre, al qual Espriu hauria dedicat mots d’esperança. Perquè ahir, efectivament, es va viure la prova de foc de les mobilitzacions populars que marca la temperatura en què es desenvoluparà la crida al referèndum.

Hores abans de la manifestació, a Albert Rivera –home que mesura les seves paraules– se li va escapar un «lo tenemos jodido», fent referència a la força del Gobierno a qui dóna suport davant la propera consulta. Després de la manifestació, és possible que Rivera hagi accentuat el seu personal ‘assaig de càntic a la Moncloa’. 

S’ha repetit amb obstinació, amb allò que en castellà es diu empecinamiento, la sisena manifestació anual consecutiva, sense fatiga, sense minva de ciutadania. Quants eren? Molts, moltíssims, sense ànim d’establir rècords. Tants que la senyora Colau no ha gosat repetir allò que el seu Ajuntament no cediria locals per al referèndum i s’ha fet enrere. «Farem tot el que estigui a les nostres mans per tal que es pugui votar», ha dit. El que està fent aquesta alcaldessa és, en opinió de molts manifestants, realment oportunista, ben lluny dels seus orígens polítics.

Podríem dir de la gran manifestació barcelonina que ha estat ‘el sisè jorn sense tiretes’, és a dir, una latra Diada sense violència de cap mena, ni una rascada, donat que una altra vegada ha estat cívica, fins i tot familiar, amb tres generacions donant-se la mà i fonent-se en un sol crit.
També és cert que ahir, a Barcelona, es van enterrar definitivament aquelles postveritats d’«això és cosa de quatre polítics», «Puigdemont vol portar Catalunya on ningú li demana» o «ja es cansaran». El milió de ciutadans, com calculo que aproximadament es van aplegar al passeig de Gràcia i al carrer d’Aragó (30 illes de carrer de l’Eixample amb tres persones per metre quadrat), sospito que han fet tremolar la Moncloa. Per molt menys, el rei Joan Carles va ordenar a Adolfo Suárez que truqués a Tarradellas per tal que preparés el seu retorn immediat a Catalunya. 
Però ara part dels protagonistes han estat uns altres. Al carrer, la ciutadania, però a Madrid ara hi ha gent que creu que l’immobilisme dóna resultats. Van directes al fracàs. Sis anys clamant al carrer, ni una resposta. La sordera és irritant. 

Quan falten dinou dies per arribar al programat referèndum, s’ha fet un nou pas cap al «votarem!». Si a Madrid el Gobierno segueix pensant que ‘no se celebrará porque es ilegal’, van malament.

Comentarios
Multimedia Diari