Assalt al Capitoli: El risc de les realitats alternatives

Anne Applebaum és una de les veus més acreditades per analitzar la deriva antidemocràtica que han patit els Estats Units sota la presidència de Donald Trump. Historiadora i periodista (premi Pulitzer l’any 2004), acaba d’escriure el llibre Twilight of Democracy (El ocaso de la democràcia). Després de l’assalt Capitoli, Anne Appleabaum recordava, en una entrevista a El País, que l’essència del trumpisme radica en «la construcció d’una alternativa a la realitat, aquella en què qualsevol dificultat o els assumptes amb matisos s’esborren i permeten que la gent habiti en aquesta construcció fictícia. Això seria impossible sense diversos mitjans de comunicació i xarxes socials, sense aquesta càmera d’eco creada per Fox News i altres cadenes d’extrema dreta, ni sense les teories conspiranoiques que allí es promouen».

Aquesta ‘realitat alternativa’ va cristal·litzar quan una turba va assaltar el Capitoli. Era el desenllaç a una història que havia començat quatre anys abans: El mateix dia de la presa de possessió de Donald Trump com a president dels Estats Units, el seu equip va proclamar que la cerimònia pública a Washington havia estat més concorreguda i més vista que la de Barack Obama. Totes les dades demostraven el contrari. Preguntat per aquesta falsedat, l’aleshores cap de premsa de Trump, Sean Spicer, va defensar els «fets alternatius». És a dir, la possibilitat de crear una realitat paral·lela basada en falsedats.

Trump sabia que els missatges simples, emocionals, extrems, són els que més triomfen a les xarxes

En el fons, tot el que vindria després i culminaria en l’assalt al Capitoli estava escrit des del primer dia. Al capdavant de la Casa Blanca hi havia un líder què menyspreava la veracitat dels fets i que, amb més de 25.000 piulades, va construir la ficció que, segons ell intuïa, volien escoltar els seus gairebé 90 milions de seguidors a les xarxes.

Trump sabia que els missatges simples, emocionals, extrems, són els que més triomfen gràcies als algoritmes de les grans plataformes. Coneixia també el potencial simplificador de les xarxes a l’hora de polaritzar la societat. El poder que té repetir i repetir una mateixa mentida moltes vegades i convertir-la en una crida a l’acció.

Ho sabia Trump, i ho saben tots els fenòmens populistes que creixen al món. Lluny o ben a prop. I així, de mica en mica es crea una realitat paral·lela que, de prompte, agafa cos i traspassa l’imaginari, l’emoció, per convertir-se en decisions concretes i reals. Com per exemple, assaltar un parlament, la seu de la democràcia.

Ho hem vist al llarg de la història. Perquè quan no existia internet també s’alimentaven els odis, el rebuig a l’altre, per raó de pensament o d’origen, de classe o de qualsevol condició personal que no encaixés en el model imposat. Amb els instruments de cada època, però amb els mateixos resultats.

Les democràcies consolidades tenim institucions que actuen de contrapès enfront del discurs de l'odi

Com tants altres fenòmens populistes, Trump parteix d’una realitat: el malestar d’una part de la societat nord-americana, que responsabilitza als ‘altres’ de les seves pròpies desgràcies. Els culpables són les elits de Washington, els immigrants, les minories ètniques, la Xina, els poders ocults als quals imaginen conspirant contra ells... Hi ha el combustible, i el que fa Trump és posar el llumí i atiar el foc. Trump assenyala als enemics. Polaritza a la societat. I ofereix una ‘solució fictícia’, que no resol els problemes, els agreuge en la mesura que trenca la convivència. Però hi ha setanta milions de persones que s’ho creuen fins al punt de votar-lo. Com sempre, el líder no està sol. Necessita complicitats i silencis, molts silencis. Com el que van guardar els responsables de les grans plataformes, com Facebook o Twitter, mentre difonien les mentides del president.

Ara tenim Internet, que multiplica exponencialment tots els missatges, però en les democràcies consolidades també comptem amb institucions que actuen de contrapès enfront dels discursos que alimenten el conflicte. Fins i tot, quan aquest discurs neix i s’expandeix des de la mateixa cúpula del poder.

Els congressistes proclamant de matinada la victòria presidencial de Joe Biden, hores després de l’assalt ultra, són el símbol de la victòria de la democràcia enfront de la barbàrie. Com les portades dels diaris que van resistir els quatre anys d’assetjament per part de la Casa Blanca. Així, l’esperança d’Anne Applebaum, l’autora de El ocaso de la democràcia, és que, precisament, la presa de consciència davant fets com l’assalt del Capitoli eviti que el titular del seu llibre es faci realitat.

Josep Carles Rius Baró, nascut a Valls, és president de la Fundació Periodisme Plural. Va ser degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya. És doctor en Comunicació i autor del llibre ‘Periodismo en reconstrucción’ (UB, 2016). Professor de periodisme durant 25 anys a la UAB, ha estat sotsdirector de ‘La Vanguardia’ i també ha treballat a ‘El Periódico’, TVE o ‘Público’, entre altres mitjans.