Assegurança de vida, assegurar-se la mort

Una assegurança de vida és una bona manera d’assegurar-se que algú es beneficiarà econòmicament de la teua mort. Per això tenen clàusules restrictives que serveixen, en certa manera, per protegir la vida del client però sobretot el capital de l’asseguradora, preocupació top i lògica de qualsevol empresa privada. Als Estats Units de la dècada dels setanta, però, no hi havia tantes precaucions i era possible assegurar la vida d’una altra persona sense que esta se n’assabentés. Calia una mica de falsificació documental o unes dosis de capacitat de manipulació i potser alguna habilitat més. Amb els anys, les asseguradores van adonar-se’n de com els intentaven aixecar la camisa i van anar perfeccionant el sistema. Esta és una de les temàtiques que documenta l’escriptora Casey Cep al llibre Horas cruentas, un true crime que l’editorial Libros del K.O. ha editat en castellà i que estarà a les llibreries el proper mes de novembre.

Ara ja us ha d’haver arribat la flaire de per on pot anar el llibre, heu d’haver sentit aquella olor que desprèn el comentari «fes que sembli un accident». Però no és esta l’única aroma que atreu cap a Horas cruentas, a mi el que m’hi ha portat ha estat el fet que Casey Cep s’interessa per Harper Lee i investiga el mateix cas judicial i criminal que havia seduït a l’escriptora nord-americana.

A finals de la dècada dels setanta, l’escriptora Harper Lee –coneguda per la novel·la amb la qual va guanyar un premi Pulitzer, Matar a un ruiseñor– va estar allotjada durant uns mesos al motel Horseshoe Bend de la ciutat d’Alexander City a Alabama; a uns 250 quilòmetres del seu Monroeville natal. És el mateix motel on van allotjar durant una nit al jurat popular del judici per l’assassinat d’un reverend durant el funeral de la seua fillastra. No hi havia cap coincidència, sinó una clara connexió: Lee s’estava documentant sobre el cas.

Després que l’escriptora respongués a l’èxit de Matar a un ruiseñor amb divuit anys de silenci, «estava a Alexander City perquè per fi, després de tants anys, anava a escriure un altre llibre»; alerta Casey Cep. El cas judicial en què s’havia centrat Harper Lee li permetia continuar escrivint sobre la societat que l’envoltava i sent crítica amb les desigualtats que pateixen els afroamericans als Estats Units, com ja havia fet amb el seu primer llibre.

Però, a més, el reverend Willie Maxwell –que molts veïns temien perquè l’associaven amb el vudú– no era l’única víctima. Lee, amiga de la infància de Truman Capote, tornava a investigar l’entorn d’assassins i assassinats, com ja va fer amb els crims de Kansas quan va ajudar Capote a recopilar informació pel llibre A sang freda. Horas cruentas no passa per alt la relació entre Capote i Lee, de vivències compartides, d’addiccions comunes i de com ella s’assabenta de la mort de Truman. Els mostra com van ser, antagònics amb el caràcter: Capote va estar durant anys parlant d’un llibre que no va arribar a acabar –Pregàries ateses (Quaderns Crema, 1988)– i Lee callava i amagava el llibre que estava escrivint sobre l’assassinat del reverend Maxwell. Casey Cep trenca este silenci i, fins on pot, treu a la llum els passos que havia fet Lee.

Ingredients de novel·la negra

Una societat pot prendre’s la justícia pel seu compte si no li agrada la resposta policial i judicial? El llibre posa sobre la taula el debat; com també mostra el vudú com a estigma, com una etiqueta per allunyar un ésser de la resta del grup però també a la inversa: com una arma per impartir por. Hora cruentas té «morts naturals» –segons certificació forense– però que despertaven l’interès policial i també aixecaven suspicàcies; autòpsies que no podien determinar si hi havia hagut un trencament o no de l’os hioides (clau per saber apuntar cap a un estrangulament), accidents de cotxe, viudetats i matrimonis i assegurances de vida que asseguraven morts. «No hi haurà proves» li va assegurar –buscada la redundància– un dels protagonistes del llibre al seu advocat defensor.

Fàtima Llambrich: Nascuda a l'Ametlla de Mar, autora del llibre 'Sense Cadàver/Sin Cadáver'. A TV3 informa de notícies de l'àmbit judicial, policial i de la seguretat.