Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Assetjament digital a #dones-periodistes

Competició per veure qui és més cruel. Els articles escrits o explicats en antena per dones generen més comentaris abusius i de menyspreu que els dels homes, independentment del tema que es tracti 

Neus Bonet

Whatsapp

Us recomano molt el documental A Dark Place que ha dirigit el periodista Javier Luque i que ha produït l’OSCE Representative on Freedom of the Media, amb la col·laboració de l’International Press Institute. El documental es va estrenar el 10 de desembre a Viena i aquesta setmana el vam poder veure a Barcelona en una jornada organitzada pel Col·legi de Periodistes i Catalunya Ràdio.

Més enllà de dades, que n’hi ha però tampoc tantes -no us penseu que interessa gaire el tema-, les que tenim a l’abast confirmen el que moltes dones periodistes ja feia anys que sospitaven i patien: els articles escrits o explicats en antena per dones generen més comentaris abusius i de menyspreu que els dels homes, independentment del tema que es tracti. 

Si agafem l’estudi que el 2016 va fer The Guardian o el que recentment ha fet, i us recomano molt, Amnistia Internacional, en aquest assetjament en xarxes a dones periodistes s’ha de tenir molt en compte l’efecte bola de neu. Efecte que es produeix quan una persona fa un comentari violent, agressiu o de menyspreu envers una articulista, i es produeix un augment de missatges agressius contra aquella persona.

Sembla que els usuaris entren en una mena de competició per veure qui és més cruel. Si tenim en compte que les dones són les que pateixen un major increment d’assetjament, és fàcil imaginar les dimensions de les boles de neu que arrosseguen elles en relació amb les que arrosseguen ells.

Aquesta setmana, en aquesta jornada, ferien molt els testimonis de periodistes com Mònica Terribas, Cristina Fallaràs, Ana Pastor o Pepa Bueno, per citar-ne algunes, explicant l’impacte emocional que els provoquen els insults i les desqualificacions. Però la realitat és que només és la punta de l’iceberg d’una situació més generalitzada: no totes les dones periodistes assetjades han fet pública la seva situació. Fins i tot algunes que han posat el seu problema en mans de la policia han estat aconsellades de mantenir la situació amb discreció per la seva pròpia seguretat. I és que en alguns casos l’assetjament virtual passa a ser real. 

Quina és la resposta més habitual que es dona a les persones víctimes de l’assetjament digital?
-No llegeixis els comentaris
-No en facis cas
-Anul·lar la possibilitat de comentaris en l’article.

Si bé són les solucions més fàcils i a curt termini, és obvi que aquestes no resolen res. Primer perquè, com destaquen les persones assetjades en l’àmbit digital, arriba un punt que és impossible no fer-ne cas. Si bé ets capaç d’assumir que allò que et diuen no és veritat, el desgast emocional i psicològic que suposa l’assetjament continuat és descoratjador.

A més, el problema de l’assetjament digital és la manera com es propaga: l’increment de plataformes d’interacció (múltiples xarxes socials i espais en els mitjans) fa que les vies d’assetjament es multipliquin i que, en molts casos, l’assetjament t’arriba en espais privats (connectes el mòbil des de casa teva i reps els insults dins la pròpia llar). És a dir, l’assetjament és digital però envaeix la vida personal i l’esfera privada a partir del moment que les amenaces són de mort, pengen fotografies denigrants teves (fins i tot falses fotografies) o escampen mentides.

L’assetjament digital en general i en concret contra les dones posa en risc els valors democràtics i atempta contra la llibertat d’expressió. I, a mitjà termini, implica un perill evident: pot reduir la participació de les dones de l’esfera pública i invisibilitzar-les. I això no farà altra cosa que accentuar el problema. Amb menys dones en l’àmbit públic i el periodisme, creix la virulència masclista contra les que s’hi mantenen, perquè no es normalitza la seva presència. És un cercle viciós que cal trencar.

Degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet va començar la seva trajectòria a Ràdio Salou i Ràdio Reus. Ha treballat a la Cope, Ràdio 13, el ‘Diari’ i Ona Catalana. Ha dirigit i presentat diversos programes de Catalunya Ràdio, així com els informatius més emblemàtics d’aquesta emissora. En l’actualitat presenta el ‘Catalunya Migdia’ del cap de setmana.

Temas

Comentarios

Lea También