Aviat ningú no voldrà ser metge

No fa massa que a tots els pobles les tres autoritats primordials eren l’alcalde, el mestre i el metge. També en algunes zones podríem afegir el capellà. Dos d’aquests pilars fonamentals (els mestres i els metges) han fet vaga aquesta setmana per les males condicions laborals. Qui ho havia de dir! Abans, ser el mestre o el metge era un orgull. Tots dos gaudien d’un gran reconeixement social. Era normal que tinguessin l’anomenat sou en espècies. Els pacients, agraïts, solien acudir a la consulta amb algun aviram, un cistell de recapte o una ampolleta de vi. «Jo no havia de comprar mai l’oli», m’explica un amic metge de família afectat per les retallades. Aviat ningú voldrà ser metge de família. L’any 1996 l’especialitat de metge de primària era l’estrella amb el 46% de les places del MIR. Enguany tot just han arribat al 26%. L’any 2012, a Catalunya hi havia 4.500 metges de família. Tres anys després només arribàvem a 4.300. Reculem. Les facultats de medicina només dediquen de mitjana el 5% dels crèdits a formar en aquesta àrea fonamental. Un altre dia parlarem dels mestres. Només aguanten els alcaldes, sobretot a Salou, on hi ha boletades per agafar la vara. Per cert, aviat hi haurà la notícia d’un candidat de renom a l’alcaldia de Salou. Metge no ho vol ser ningú, però per ser alcalde fan cua.