Avui és Sant Pere. El millor de la Festa Major quan vius lluny

Avui és Sant Pere. Un dia d’orgull i d’il·lusió. La culminació de moltes jornades de feina per disfressar la ciutat de gala. El dia que es recullen les emocions per desar-les a la carpeta mental Festa Major 2019. Aquí conviuen records que ens poden fer perdre la mirada embadalits com qui cau hipnotizat pels moviments d’aquelles majorettes de botes blanques, barret i coreografia sincronitzada de quan era petita. Totes anaven alhora, era hipnòtic, jo volia saber-me moure com elles, ballar combinant cames i braços. M’acabo d’assabentar, per cert, que la tècnica coneguda com «fer ballar el bastó» (i si ho intentàvem ens queia a cada segon), en realitat es diu twirling, qui ho havia de dir! A dins hi ha la subcarpeta on se sent l’olor de la pólvora de la tronada acabada d’esclatar. Si hi ha una imatge difícil d’oblidar pels assidus a la plaça del Mercadal és la del núvol de fum que inunda tots els racons i sobrevola els agosarats que han viscut les explosions dels morters a primera fila i encara els ressona el cos com si haguessin rebut una descàrrega, la dosi anual necessària per donar la festa major per inaugurada. El gust de la coca amb cireres està lligada als gegants i les gegantes, seguir el ritual d’anar a veure com ballen cada any i poder-se fixar en els models que porten, com roden els vestits vaporosos o, un detall que no em perdo mai, les sabatilles que calcen, sempre decorades amb detalls adients al dia festiu. Aquesta recerca la faig també amb els nanos amb espardenyes de pagès, que per cert els vull felicitar des d’aquí pels seus cinquanta anys, el Lleó, la Víbria, el Bou, l’Àliga i tots els elements del seguici, Mulassa inclosa. Sempre m’han agradat les sabates. I si les porten dones geganteres encara té més mèrit, com Carmen Latorre, guardonada amb el Tro de Festa 2019, els ha portat tots, i ara fa ballar els indis, tasca de gran alçada!

Enguany la Vitxeta estrena imatge, amb això sí que m’hi he sentit identificada, dec anar les mateixes vegades a la perruqueria que ella. Crec que ja em va tocant...

L’arxiu sonor de la carpeta queda aclaparat per  la tronada clar, però les que tallen la respiració i deixen la plaça en silenci són les gralles a la diada castellera, sons que traslladen la ment i la memòria. Els diables i el seu ball frenètic, només els més valents els segueixen de ben a prop. 

Olors, colors, sensacions. Carpetes on conflueixen passat i present, el futur el deixem per les a les noves generacions que aniran posant-hi les seves imatges preferides, potser diferents de les meves, però m’encantarà obrir-les d’amagat. Com m’agradaria recordar la primera vegada que vaig veure els gegants! A canvi d’això procuraré no oblidar la cara de la meva filla quan se’ls miri per primer cop o pugui tocar la Mulassa carregada de xumets. Foto segura.

Recordo la sensació de dessassosec que em provocava no poder anar de revetlla i no fer festa per Sant Pere quan vaig marxar a viure fora. Perdre’m el ball de l’«índio» o dels nanos. Com agraeixo les xarxes socials i els missatges de Whatsapp amb els millors moments de la festa major. Poder-ho viure pràcticament en directe a través de la pantalla del mòbil. La cara que faig, amb la ment absolutament transportada a la plaça del Mercadal, deu ser un poema. 

És quan marxes de la teva ciutat que comences a ordenar les carpetes dels records etiquetades per sentits, l’olor, els colors, les textures, els sabors i els sons de festa característics dels dies amb més bestiari per metre quadrat. La festa major ve precedida per l’arribada de l’estiu, amb la roba més lleugera acabada de sortir de l’armari, amb cara de son per l’hivernacle a què ha estat confinada. Avui és un dia en què ens agrada trobar-nos pel carrer, tots fem bona cara, ens preguntem quan quedarem, quant de temps feia que no venia, que hem de fer un vermut, que grans que estan les criatures... i seguim fins que ens trobem amb algú altre... Aquestes són les imatges que més m’agradarà veure quan obri les carpetes de Sant Pere 2019.

*Montse Llussà va néixer a Reus, on va començar la seva trajectòria radiofònica. Treballa al ‘Versió RAC1’. Veu d’espots i programes a Canal Reus, TV3 i TVE. Graduada en logopèdia, és professora de veu a Blanquerna.