Avui neix un estel. Al skyline de Barcelona s’il·lumina el far de Gaudí i la Sagrada Família

Aquest vespre a les 19,15h en directe des de qualsevol terrat de Barcelona i voltants, (i els qui no hi siguin ho podran seguir per internet) podrem assistir a la històrica encesa de l’estrella de la torre de Maria de la Sagrada Família, que va ser col·locada fa nou dies, el 29 de novembre, amb una gran recepció per part dels mitjans de comunicació i molta il·lusió dels ciutadans.

Des de llavors s’ha anant il·luminant dia a dia amb milers de punts de llum que creients i no creients han anat enviant des de tot el món. Especifico la part laica de participar en aquest projecte històric perquè per ser un fan de la Sagrada Família, gaudir veient-la créixer i engrescar-se amb la seva espectacularitat no cal fer una professió de fe. Només cal apropar-s’hi amb respecte, entrar, deixar-se emportar per la màgia i l’espiritualitat del seu bosc interior, i observar els efectes de les llums grogues i vermelles sobre els visitants.

L’estrella és innegablement bonica, obra de dos grans mestres artesans, el mestre forjador Enric Pla, d’Alpens, al Lluçanès, i el mestre vidrier David Givernau, de Mataró, al Maresme. El primer va realitzar les 12 estrelles de forja als peus del gran estel i els marcs, tapajunts i puntes dels 12 braços, i el segon va fer 123 peces de vidre cuites en un forn pla a 850 graus, i treballades en 5 passos cadascuna, amb dibuixos que només es podran observar amb llargavistes. El resultat final és un increïble estel de 5,5Tm, 7,5 metres de diàmetre, i 12 puntes muntades sobre un dodecaedre central, amb un punt de llum a l’interior de cada braç.

La mort de l’arquitecte Oriol Bohigas, considerat el pare de la Barcelona moderna i olímpica l’endemà de la col·locació de l’estel tanca simbòlicament l’etapa d’oposició visceral al Temple, per ell «una vergonya mundial». Bohigas va ser el promotor del Manifest contra la continuació de les obres del Temple de la Sagrada Família al 1965, publicat per La Vanguardia amb les signatures de molts intel·lectuals de l’època, malgrat que alguns d’ells es van retractar, com l’arquitecte Òscar Tusquets o l’escultor Josep Maria Subirachs, autor de totes les escultures de la façana de la Passió.

L’encesa de l’estel també és un símbol que reivindica el Gaudí catòlic i catalanista que la gran exposició del MNAC obvia. Gaudí deia que la creu que coronarà la torre central de Jesucrist i l’estel de la torre de Maria serien els fars espirituals que els navegants veurien en aproximar-se a Barcelona pel mar. El catolicisme de Gaudí és un dels suposats tòpics que la gran exposició del MNAC, que al mes de febrer es traslladarà a París, malda per esborrar a tot el seu màrqueting, malgrat que a les seves sales s’hi exposen nombrosos objectes litúrgics dissenyats per Gaudí.

L’altre aspecte que s’obvia a la magna exposició és el catalanisme recalcitrant de Gaudí, documentat per tots els seus biògrafs i referenciat a vàries monografies sobre el tema, a més d’estar present a la iconografia gaudiniana amb senyeres i sant jordis al Park Güell, Bellesguard, Palau Güell...

L’estel està muntat sobre un poliedre, com polièdrica era la personalitat de Gaudí, les seves etapes vitals i els seus estils constructius, des dels medievalismes i barroquismes inicials, passant pel modernisme, fins a l’últim Gaudí geomètric, que l’arquitecte Bonet va denominar «essencial». Qualsevol reduccionisme amputa la riquesa del personatge, que avui ens arriba lluminós, vibrant i triomfant per sobre el perfil de la ciutat.

Periodista
Doctora en Periodisme i Ciències de Comunicació i diplomada en Traducció i Interpretació, Tate Cabré ha treballat en premsa i televisió. És Guia Oficial de Turisme de Catalunya.