Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

BCN World: Qui farà de Wendy?

BCN World ha entrat en una situació que desorienta els possibles inversors

Antoni Jordà

Whatsapp

La creació del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) als termes municipals de Salou i de Vila-seca va establir ja des del seu inici una sèrie de característiques singulars en el seu desenvolupament i concreció. Potser una de les més rellevants és el caràcter integrat de diverses activitats econòmiques i recreatives, no solament per reunir-les sota un mateix projecte, sinó per ser-li aplicable una normativa comuna (especialment, però no únicament, urbanística). Així ho estableixen els diversos textos normatius que s’han promulgat des del 1989, quan es va aprovar la Llei 2/1989, de 16 de febrer, sobre centres recreatius turístics.

Malgrat l’existència de dos termes municipals delimitats a partir de la Sentència del Tribunal Suprem de 30 d’octubre de 1989, el projecte inicial i la seva consolidació posterior ha mantingut en tot moment un caràcter integrador i homogeni no només gràcies al propi impuls i interès dels diversos operadors turístics i econòmics, sinó també i molt especialment per la voluntat institucional tant de la Generalitat de Catalunya com dels dos ajuntaments directament implicats (Vila-seca i Salou).

L’instrument jurídic adoptat en el seu moment (1992) per a la gestió de tots els aspectes (jurídics, tributaris, de planejament urbanístic, etc.) relacionats amb el CRT va ser la creació d’un Consorci Intermunicipal format pels dos ajuntaments i per la Generalitat de Catalunya, que el presidiria. Aquest Consorci del CRT es va dotar per al seu règim i govern d’uns estatuts aprovats pels seus membres, on s’establien l’estructura i normes de funcionament intern, etc., així com la delegació de determinades competències municipals a aquest Consorci en l’àmbit de la gestió urbanística i en el de la gestió i recaptació tributàries.

Tota aquesta estructuració jurídica es va posar al servei de l’interès general, per tal de crear i impulsar un projecte (que avui és una realitat plenament consolidada) de gran abast econòmic, social i de desenvolupament territorial. En els darrers anys s’ha presentat la possibilitat d’incrementar l’oferta turística del CRT amb la implantació de nous serveis, bàsicament d’hostaleria, restauració i, en una petita part, joc. Els inversors inicialment interessats en el projecte van abandonar-lo en veure les dificultats que sorgien a cada pas que es volia concretar alguna cosa. A més, una contestació social al projecte era més o menys latent, fins que les negociacions per formar nou govern a Catalunya després del 27 de setembre de 2015 van posar el tema damunt la taula: la retirada o suspensió del projecte es convertí en una condició imposada per alguns sectors polítics per tal de donar suport al nou Govern.

Tot plegat ha provocat una situació que desorienta els possibles inversors i, evidentment, la població del territori. Enmig de tot, la demagògia fàcil de l’arribada d’un futur apocalíptic si s’aprova el projecte, combinada amb la demagògia també fàcil de les pèrdues catastròfiques per al territori, si no s’aprova.

Fa pocs dies, en aquestes mateixes pàgines, el professor d’ESADE Josep-Francesc Valls proposava un consens mínim sobre diverses qüestions per concretar el projecte: el seu impacte mediambiental; la capacitat d’absorció del territori del nou turisme; l’articulació del projecte amb l’oferta turística ja existent al territori; quina oferta turística ha de presentar el projecte i en quines proporcions (especialment, però no exclusivament, pel que fa al joc); i per últim, quin impacte urbanístic ha de tenir el projecte de BCN World.

Les autoritats locals (ajuntaments, Diputació, consells comarcals) i autonòmiques haurien de prendre bona nota d’aquestes idees. Cal oblidar tacticismes de curta volada o estratègies arriscades cap al país del Mai Més, on Peter Pan i la seva amiga, la fada Campaneta, vivien aventures i diversions sense límits, i també sense responsabilitats. En aquest espectacle en què s’ha convertit el projecte de BCN World, només ens cal una mica d’imaginació per saber qui serà Peter Pan, Campaneta o el capità Garfi. I, evidentment, qui farà de Wendy, que acabarà madurant i convertint-se en persona adulta, posant una mica de seny en tota aquesta comèdia. Ens fa falta una Wendy, sens dubte.

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También