Barril

La mort prematura, intempestiva, de Joan Barril és un cop baix al periodisme català. De la seva ingent aportació literària i periodística cal destacar que ens va fer veure que es pot informar de forma crítica sense cridar, sense ofendre, sense escopir. En els moments més elevats de la ràdio cridanera, de les tertúlies esmolades, Joan Barril va trencar tendències a Catalunya Ràdio amb El Cafè de la República. Ni un crit, ni una mala paraula, cap nom del porc, però en canvi molta crítica pertinent i adequada a cada cas. Tip de fer milers d’entrevistes, el dia que el va entrevistar Ima Sanchís a La Vanguardia no sabia com sortir-se’n. En aquella entrevista, Barril va mostrar la seva admiració pels periodistes de carrer, els qui aixequen les notícies, els «miners de la informació». I després va destacar els opinadors, els periodistes amb visió panoràmica «d’un món que ens supera». Aquí estava Barril i el trobarem a faltar perquè són hores de periodisme panoràmic i no servil.