Más de Opinión

Opinión El mirador

Batalla monumental

És positiu que hi hagi programes televisius com aquests, en què s’ofereixi la possibilitat de redescobrir altres cares d’aquells espais que ja coneixem i que, segur, ens fan despertar la curiositat per visitar-los de nou

FRANCESC MARCO-PALAU

Whatsapp
Batalla monumental

Batalla monumental

TV3 ho ha tornat a fer. Si el 2005 la Televisió de Catalunya va proposar votar el personatge favorit dels catalans, i el 2009 va posar a elecció el paisatge favorit del país, enguany ha proposat als teleespectadors que escollissin el monument que més els apassiona a partir del programa Batalla monumental.

Dins del món de l’art, de la història i de la gestió cultural no han faltat les veus que, legítimament, han considerat que es tracta d’un programa lleuger, poc acadèmic i altament competitiu. Però lluny de ser-ne defectes, penso que precisament aquestes són les seves principals virtuts. Sempre hem d’entendre cada projecte dins del seu marc, tenint en compte els objectius que es persegueixen i les circumstàncies que el modelen.

Així, en aquest cas, estem parlant d’un producte televisiu d’entreteniment per al prime time, d’un programa divulgatiu que té per objectiu difondre d’una manera planera i divertida diversos monuments que tenim a la vora. Tal com ho veig jo, no es tractava aquest cop de fer que els espectadors estiguessin cada setmana una hora davant de la petita pantalla per conèixer tota la recerca existent sobre aquella realitat. Per a això, ja hi ha jornades acadèmiques i revistes indexades -i, fins i tot, altres formats televisius o radiofònics monogràfics. Crec que ens hem de prendre Batalla monumental com una invitació a conèixer i, a partir d’aquí, cadascú ja aprofundirà en allò que més li interessi o en allò que s’hagi animat a visitar.

Com dèiem, aquest no és un format nou. L’any 2005, Toni Soler i l’aleshores jove professor universitari Oriol Junqueras, presentaven El Favorit, un programa en el qual es votava quin era el personatge de la història de Catalunya més apreciat per l’audiència. En aquella ocasió, Jaume I va imposar-se per davant de la resta de candidats, com el violoncel·lista vendrellenc Pau Casals o l’almirall Roger de Llúria, del qual podem trobar un monument a tocar del balcó del Mediterrani de Tarragona.

El 2009 va ser el torn dels paisatges. En plena crisi econòmica era la millor ocasió per potenciar el turisme de quilòmetre 0 i, així, la Costa Brava va obtenir una victòria esperable a El paisatge favorit de Catalunya que presentava la periodista Raquel Sans. Ara bé, la ciutat de Tarragona -amb Lluís Gavaldà- i el Delta de l’Ebre -amb Artur Gaya- van arribar a la final, i els Ports de Beseit i el Priorat, a la semifinal. Així, les comarques tarragonines i les Terres de l’Ebre van aconseguir un molt bon resultat, tenint en compte que només representaven quatre del total de vint-i-quatre candidatures inicials.

En el tercer format, el d’enguany, hem trobat uns percentatges molt destacats a favor de la nostra demarcació. Dels dotze monuments inicials que entraven a la competició, n’hi havia quatre de molt propers: el Monestir de Poblet, Santes Creus, Miravet i la Tarragona romana. D’aquesta manera, les comarques tarragonines i les Terres de l’Ebre era el territori més monumental, per davant de Barcelona (3), Girona (3) i Lleida (2). Si sovint -i amb raó- es critica el centralisme comunicatiu, també és bo reconèixer les decisions encertades.

Diumenge va tenir lloc la final del programa, en què es van registrar més de 70.000 vots. La forta mobilització ciutadana de Ponent va consagrar la Seu Vella de Lleida com a monument guanyador, amb la popular Mari Pau Huguet com a amfitriona. Una bona lliçó per reivindicar la importància de les Terres de Lleida i la necessitat d’una articulació territorial equitativa al conjunt de Catalunya.

Si bé la bona actuació de l’humorista Fermí Fernàndez a favor de Tarragona i del periodista Xavier Graset no va permetre que el guardó s’apropés a la Conca de Barberà o al Tarragonès, sí que va possibilitar recordar els grans atractius dels dos indrets.

El Pont del Diable, el circ romà i les batalles de gladiadors a l’amfiteatre van projectar Tarragona amb unes vistes aèries espectaculars i una reconstrucció històrica de com haurien estat aquests espais. 2000 anys després, amb Fernández, encara podien sentir-se els crits de la massa enfervorida al veure els diversos espectacles romans. De fet, el sondeig a peu d’urna els donava com a guanyadors.

Pel que fa al Monestir de Poblet, a peu o amb globus aerostàtic, es va poder posar en valor els quatre estils arquitectònics dels quals gaudeix el monestir cistercenc habitat més gran d’Europa. Les tombes reials, com les de Jaume I el Conqueridor, amb el so de fons de les campanes i l’orgue i la recuperació que va fer-ne el reusenc Eduard Toda, van ser arguments que va defensar Xavier Graset, tot remarcant que Poblet és l’espai simbòlic de les arrels medievals catalanes, exemple de resiliència i persistència.

Sigui com sigui, penso que és positiu que hi hagi programes televisius com aquests, en què, dins d’un marc divertit d’entreteniment, competició i votacions, s’ofereixi la possibilitat de redescobrir altres cares d’aquells espais que ja coneixem i que, segur, ens fan despertar la curiositat per visitar-los de nou.

Ara que ja portem un any amb fortes restriccions de mobilitat i que no sabem quan podrem tornar a «viatjar», és el millor dels moments per aprofitar programes com aquests i utilitzar-los com a base de les nostres properes excursions, quan l’aixecament dels confinaments comarcals ens ho permetin. Una bona manera de revitalitzar el comerç, la restauració i els establiments hotelers d’indrets plens d’història.

I vosaltres, ja sabeu quin serà el proper monument que visitareu?

Francesc Marco-Palau: Doctor en Història. 

Temas

  • El Mirador

Comentarios

Lea También