Benvinguts a l'entreteniment

Efectivament, ara també em dedico a teclejar setmanalment per al Diari (un cafè més a la setmana tocarà beure ;-)) He acceptat la invitació que m’han ofert les «cabezas pensantes del Diari» per a què faci ressò del que trobi convenient sota el lema #femquepassi, aquest «leitmotiv» que lidero i practico, sobretot amb la idea de transmetre uns valors determinants a una part de la societat que és una «cagadubtes».

Però anem a pams: m’hauria de presentar o dono per fet que el lector del sap qui sóc i/o a què em dedico? Podria fer com el personatge fictici de la sèrie Los Simpsons, Troy McClure, que habitualment es presentava dient: «Hola, soy Troy McClure. Tal vez me recuerden por los documentales…» El símil seria:«Hola, sóc el Feriante, potser li han arribat invitacions d’esdeveniments de Facebook de projectes com la Watermelon Pool, L’Espanta-Sogres...» Però serà més lleuger per a les dues parts (lector i Feriante) no narrar els saraus del passat i centrar-nos en el present i el futur més immediat que tenim per escriure tots plegats.

Un dels motius pels que em trempa d’escriure al Diari és que un mitjà com aquest vulgui que parli del que m’envolta i visc, que ho prefereixi per damunt de copiar i enganxar de les notes de premsa que reben o bé parlar del monotema que sempre és present:«la política», que a vegades sembla l’únic sector que genera fets noticiables.

Estem d’enhorabona!? No ho sé, ja ho jutjarem més endavant plegats. Però aquest gest em recorda el que va passar l’estiu del 2015 amb el director de Tac12, Xavier Abelló. Abans d’aquesta data el coneixia perquè em va rebre en diverses ocasions per que li volia oferir un contingut televisiu per la cadena. Primer va ser la retransmissió de la Baixada del Pajaritu (acte carnavalesc que durant quatre anys va organitzar l’entitat sense ànim de lucre «La Pipel Entertainment», amb servidor com a president). Després van ser tres capítols d’un programa pilot sota el nom «Quedem als despullats i/o Hisenda» i més endavant va ser la retransmissió del primer Espanta-sogres (mapping de la Catedral per Cap d’Any), acte organitzat per l’entitat sense ànim de lucre SPAM.

En tots tres casos, em va comentar que la retransmissió i/o cobertura tindria un cost. Així doncs, malauradament no va poder fer-se realitat per que la prioritat sempre ha sigut destinar els recursos econòmics en el contingut. I aquesta continua sent la meva «dèria»:no soltar calers en publicitat, sinó en contingut que faci que aquest sigui noticiable i els mitjans parlin d’ell. Ni un duro en banderoles pels fanals, ni cartells d’un sol ús, ni flyers que habitualment tenen un ús més destacat per traçar la línia recta que no pas per informar.

A la quarta va la vençuda

Així doncs, una quart cop em vaig asseure amb ell (mentre estrenàvem la nova terrassa del Raffa Gelatti a Verdaguer) per intentar per un quart cop fer alguna cosa plegats (sí, insistent quan ho veig clar) i en aquest cas volia tornar a enraonar (utilitzo el tecnicisme amb el permís d’Oliete i Melcior) per segon cop de la retransmissió en rigorós directe de les «campanades» del 31 de Desembre.

Em va dir:parlem-ne! I així va ser:li vaig explicar el concurs que promovia Movistar a través d’una acció de mecenatge que rep el nom d’«Artsy» i que si assolíem 5.000 punts en vots per part del públic, un jurat podia atorgar-nos «cash» per finançar totes les despeses necessàries. Finalment, vam assolir els punts amb la complicitat del veïnat. Per cert, ara ja només sol·liciten 3.000 punts: suposo que encara deuen estar flipant amb que els «tarraconenses» assolíssim 5.784 punts. Posar en valor que mentre les xarxes socials anaven plenes d’assumptes com Santa Tecla i les eleccions catalanes, la feina de dos joves talents en promoure la campanya va fer ombra. Gràcies, Elena Gavaldà i Carlos Go, de nou, un cop més.

Però, com ja sabeu, el jurat d’Artsy va decidir que no complíem amb els requisits… Tot i això, finalment amb l’esforç econòmic d’uns i altres vam assolir omplir a gom a gom el Pla de la Seu, la Plaça de les Cols i el carrer Major. Gràcies a tots ells (per cert, alcalde, d’això de fer les campanades al Mercat Central amb el nou «carrilló» ja ens dirà alguna cosa en breu, perquè nosaltres ja ens posem a treballar per mapejar de nou el rossetó de la Catedral).

I gracies a l’esforç i paraula del Xavier Abelló, més de 100.000 espectadors de tota Catalunya i fora d’ella (per que Tac12 es pot visualitzar en directe si entreu al seu web) vam visualitzar l’enrenou, el millor cava el món i la no-corbata/pajarita de Carles Cortés.

En aquella terrassa, envoltats de gelats, servidor va aprofitar l’avinentesa per preguntar de manera innocent:«I què tal la graella per aquesta tardor/hivern ? Alguna novetat o continuem amb l’aposta segura: informatius, política i esports ?» I sorprenentment, em manifesta: «Doncs estic pensant en fer un programa magzine d’entreteniment». Em va trempar sentir aquella frase d’una cadena apunt de fer els sis anys i on aquest tipus de contingut no predominava. I servidor li va manifestar: «Et puc fer arribar una proposta?»

I arribem als 30 capítols

Aquesta setmana hem gravat el capítol 30 del magazine setmanal #femquepassi, presentat per Carles Cortés i servidor (la faceta de presentar no estava dins la meva check list de coses a fer en aquesta vida, igual que escriure al Diari). Un format senzill: un plató convertit en una sala d’espera televisiva on convidem protagonistes i/o tractem assumptes que transmetin el concepte «fem-ho», «no esperem», «endavant», amb la complicitat del veïnat que ens envolta. És difícil saber l’audiència d’una televisió local però us ben asseguro que gent gran i no tan gran visualitza aquest canal, i segur que ben aviat arribem a més llars (o millor dit, a més dispositius) perquè l’aposta és apropar-nos més a tu. I possiblement, aquesta sinèrgia entre Diari i Tac12, amb servidor pel mig, serà l’inici d’un nou terreny per construir noves atraccions.