Benvinguts al surrealisme polític

Se’m farà molt estrany haver d’escriure «el president de la Generalitat, Mariano Rajoy...» Tampoc no trobo que la primera presidenta dona de la històrica institució catalana hagi de ser, per delegació, Soraya Sáenz de Santamaria. A partir d’ara ens haurem d’acostumar a veure coses molt rares. Benvinguts al surrealisme polític. El primer xoc de legalitats no ha trigat a produir-se. El Govern central s’ha queixat a TV3 per haver tractat Carles Puigdemont de «president». Rajoy ja deu estar penedint-se de no haver inclòs els mitjans de comunicació públics a l’adreçador del 155. I això només acaba de començar. Puigdemont no acata el cessament i anuncia les tres pes: «paciència, perseverança i perspectiva». Com si no n’hi hagués prou amb dues, de pes (PP), Puigdemont en pronostica tres. Les dues primeres són evidents. La tercera és, segurament, la més important: al procés independentista li ha faltat perspectiva. Perspectiva per preveure que ningú (tret d’Ossètia del Sud) reconeixeria la República catalana, i perspectiva per saber que no es pot construir un nou Estat sense finançament. Almenys que quedi perspectiva per agafar-se a les eleccions del 21-D. I a seguir perseverant amb paciència.