Benvinguts turistes, passeu, passeu. Espanya ha de salvar el principal motor econòmic del país

Aquest estiu pot ser un dels més estranys de la nostra vida. Tot i que el pitjor de la crisi sanitària ha passat i que anem avançant en les fases de desescalada que ens permetran arribar al que s’ha anomenat «nova normalitat», la tornada a l’activitat de molts sectors productius serà lenta, costosa i plena d’incertesa.

El que s’ha perdut en aquests mesos no es podrà recuperar i, no ens hem d’enganyar, estem atemorits al veure l’abast de la pandèmia i el que ara volem, per damunt de tot, és sentir-nos segurs. Aquest passat dissabte el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar que l’activitat turística es reactivarà al mes que ve pels espanyols i que s’obriran fronteres pels turistes estrangers al juliol perquè Espanya és una destinació sanitària segura. 

Pedro Sánchez té molt clar que ens hi juguem molt i es que el sector turístic és el motor del pais. El turisme representa el 12% del Producte Interior Brut (PIB), aporta uns 150.000 milions d’euros anuals a l’economia espanyola i dóna feina a gairebé 3 milions de persones. L’any passat Espanya va rebre més de 83 milions de turistes estrangers però, evidentment, enguany tot és diferent. 

Espanya intenta salvar el sector turístic però va amb retard respecte d’altres destins 

La pandèmia de la Covid- 19 ha aturat l’activitat turística mundial i ara, superat el pitjor, és el moment de reactivar-la. El govern espanyol intenta salvar els mobles però va amb retard. Hi ha altres destins turístics competidors nostres que ja han fet els deures i obriran les seves fronteres al juny a més d’apostar pel turisme autòcton oferint xecs i incentius. És el cas d’Itàlia, un pais molt castigat per la pandèmia, i que ja rebrà visitants estrangers la setmana vinent amb l’obertura de fronteres i dels aeroports. A més, el govern italià fomenta el turisme intern oferint xecs de fins a 500 euros per gastar en hotels del pais. 

A Grècia el turisme és clau ja que representa el 30% del PIB. El govern hel·lè ha decidit concedir rebaixes fiscals i préstecs a interessos baixos a les empreses del sector turístic per sortir del pou en el que es troben mentre que França han dissenyat un pla per ajudar al turisme dotat, ni més ni menys,  amb 18.000 milions d’euros. 

Tenim un problema amb l’excessiva dependència del turisme de la nostra economia 

Aquí les restriccions a l’hora de deixar entrar a turistes estrangers son més estrictes i, per ara, mentre duri l’estat d’alarma, les persones que arriben a un dels deu aeroports oberts de l’Estat han d’estar-se catorze dies en quarentena i no sortir del seu allotjament sino és per força major o per fer les compres essencials. També el Regne Unit aplica aquesta mesura a qui entri al seu territori. 

A ningú se li escapa que no veurem turistes a casa nostra mentre hi hagi aquestes restriccions perquè no té cap sentit viatjar a un país per tancar-se en una habitació d’hotel o en un apartament. 

Es vol apostar pel turisme intern però hem de ser conscients que la pandèmia està provocant una greu crisi econòmica que farà que prioritzem el pagament de les despeses essencials abans que gastar en extres com anar de vacances a un establiment turístic.  

22 creuers anul·lats a Tarragona

Tot plegat farà que la represa de l’activitat en infraestructures com ports i aeroports sigui molt lenta. Fa mesos que la mobilitat de passatgers és nul·la. Des de l’inici de l’estat d’alarma al port de Barcelona s’han cancel·lat 277 creuers i al port de Tarragona se n’han anul·lat 22. 

A la indústria aeronàutica li passa tres quarts del mateix. La supervivència de les aerolínies penja d’un fil i ni la companyia més sanejada econòmicament té la seva continuïtat assegurada. El trànsit aeri ha baixat un 95% i s’han cancel·lat més de 250.000 vols des de mitjans de març a Espanya. Molts països han injectat ajudes multimilionàries a les línies aèries i el govern italià ha nacionalitzat Alitalia. Tot per evitar l’enfonsament del sector turístic del qual molts països en tenim massa dependència. 

Potser la pandèmia servirà per fer-nos reflexionar i prendre mesures per equilibrar el pes entre els diferents sectors productius de la nostra economia. 

 

Maite Curto és llicenciada en Periodisme i Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Maite Curto treballa a Catalunya Ràdio des del 1994.