Better Together vs. l´adreçador

Quan els polítics britànics van veure que el tema d’Escòcia anava de debò, van fer l’esforç de veure com podien convèncer els electors escocesos que romandre dins del Regne Unit era, segons el seu punt de vista, profitós per a Escòcia. I és així que van idear la campanya ‘Better together’ (Millor junts) en què s’oferia una imatge idíl·lica per als escocesos si deixaven les coses com estaven. De fet, Better Together venia a ser una mena d’ANC a l’escocesa i cercant el contrari que aquí, és a dir, el manteniment de l’statu quo. Cal destacar que comptava amb el suport dels que llavors eren els principals partits britànics: els laboristes, els conservadors i els liberals. Tot plegat és una qüestió de tarannà britànic: atès que hi ha un debat sobre la taula es busquen arguments amb què debatre.

Ara bé, això que pot semblar lògic o normal al Regne Unit no ho és en absolut en altres latituds. Aquí, per exemple, davant d’una situació relativament semblant, el govern del PP ha optat (amb la complicitat més o menys explícita del PSOE, en funció de cada ocasió) per una estratègia ‘lleugerament’ diferent: la de l’adreçador. De fet, es tracta d’una estratègia molt simple consistent a fer passar per l’adreçador tothom qui no combregui amb el seu model d’Estat. L’operativa inclou diferents elements molt presents aquestes darreres setmanes, com ara les actuacions envers els ciutadans catalans residents a l’exterior i que voten des de la xarxa consular espanyola, la barreja constant i reiterada entre el poder polític i el poder judicial, o, i aquest és l’últim cas, la reforma exprés del Tribunal Constitucional (TC) per tal que aquest pugui suspendre de funcions el president de la Generalitat en el cas que no acati les resolucions judicials. Val a dir que al PP no li va caldre dissimular gaire a l’hora de plantejar aquesta reforma, ja que la intenció és que entri en vigor el 29 de setembre, només dos dies després del 27-S. Una proposta que no només no ha agradat als membres del TC, els quals ara hauran d’empassar-se una responsabilitat addicional amb què no comptaven, sinó que ha provocat fins tot el rebuig del PSOE, més aviat partidari d’allò del ‘guante de seda en puño de hierro’ que no pas d’aquestes sortides una mica més desacomplexades. Això de legislar ad hoc no és gaire recomanable i, a la llarga, és contraproduent, però ja se sap que els spin doctors de la Moncloa no són ben bé els mateixos que els de Downing Street.