Bombers ‘de apariencia contundente’

Les conclusions de la Fiscalia sobre els líders del procés desperten inquietuds. Per exemple: qui eren els bombers «perfectamente organizados y de apariencia contundente»?, aquells que haurien acudit a suposats falsos avisos d’incendi per facilitar l’obertura de col·legis electorals el dia 1 d’octubre?

Només amb l’escrit de Fiscalia és difícil trobar-los perquè no s’especifica el lloc on van actuar. Tampoc se’n descriuen els elements que han portat el fiscal a qualificar-los així; si era perquè tenien les celles juntes o els braços forts. Quina aparença tenen les persones d’aparença contundent? 

L’important, però, a efectes jurídics és que la Fiscalia considera que els van utilitzar per facilitar el referèndum, que hi havia una conxorxa política i social amb molts tentacles. I entre ells, especial menció als Mossos d’Esquadra i al major Josep Lluís Trapero. 

Conegut dins del cos per assumir i fer assumir les responsabilitats que comporten els càrrecs i els galons, en el seu escrit de defensa deixava palès que no s’entén com el coronel Pérez de los Cobos desconeixia el dispositiu dels Mossos d’Esquadra si era el coordinador policial de l’1 d’octubre. Tampoc li ha servit al major, mostrar les cartes que va enviar tant al fiscal superior de Catalunya, com al president del Tribunal Superior de Justícia posant els Mossos a disposició de la justícia quan el Parlament va fer la declaració d’independència.

La Fiscalia considera que va cometre rebel·lió i demana una pena d’onze anys de presó. Rebel, que no per rebel·lió, també el podien considerar els polítics de la Conselleria d’Interior quan els va demanar que traguessin els Mossos dels seus discursos o quan els va comunicar que no estarien als centres de coordinació policial el dia del referèndum; on es prenen les decisions.

La Fiscalia el volia a presó fa mesos però la magistrada no ho va considerar pertinent. Tenen altres punts de discrepància. Per Carmen Lamela, Trapero, el que va ser director general de la Policia Pere Soler i el vallenc Cèsar Puig formaven part d’una organització criminal en pro del referèndum i els atribuïa també el delicte de sedició.

La rebel·lió, delicte més greu que la sedició, no la veia. El fiscal no veu l’organització criminal.

Onze anys de presó també demana per Cèsar Puig, que des del 2015 era secretari general de seguretat. De Puig en diu la Fiscalia que facilitava informació als impulsors del procés independentista, com els missatges electrònics que els hauria enviat informant-los que la Guàrdia Civil estava escorcollant l’empresa Unipost. No es precisa si esta informació la va donar abans o després que sortís publicat a tots els mitjans. Tarragona independentista?

El fiscal fa referència a l’institut Torreforta del carrer Móra d’Ebre on la policia nacional s’hauria trobat amb la «forta resistència» d’unes 150 persones. O les 300 que van bloquejar amb els seus cossos les entrades de l’institut de l’avinguda Estanislao Figueres i es van tirar a sobre dels policies i en van ferir a quatre i els increpaven dient-los traïdors (pàgina 82 per qui ho vulgui comprovar).

No consta en què va consistir l’actuació de la Policia Nacional en aquell col·legi electoral, el que sí que es fa constar –perquè serveix per motivar la imputació del major Trapero– és que els mossos que hi havia estaven en «actitud passiva».

La causa és més complexa del que es pugui explicar en este escrit que focalitza, en part, en detalls, per això és bo llegir aquí i allà i escoltar a uns i a d’altres. L’últim paràgraf que redacta el fiscal deixa oberta una incògnita: «entre la documentación que se ocupó por agentes del CNP en esta furgoneta (dels Mossos) camino de su destrucción en una incineradora, se encontraron documentos que evidenciaron las verdaderas intenciones de los mandos de los Mossos como era no impedir el referéndum y colaborar con los líderes independentistas»; però no s’esmenten parts concretes dels documents, tot i que per l’apreciació de la Fiscalia podrien ser d’aparença contundent.

Nascuda a l’Ametlla de Mar, Fàtima Llambrich és autora del llibre ‘Sense cadàver/Sin cadáver’. A TV3 informa de notícies de l’àmbit judicial, policial i de la seguretat.