Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Bona política, tant se val si és vella o nova

La nova i la vella política ara tenen una oportunitat per fer bona política

Diana Vizan

Whatsapp

En l’actual modernitat líquida, sembla que es vol imposar l’admiració per la novetat i cert menyspreu per la vellesa, ja es tracti de persones, objectes o idees. I així ara s’ha posat de moda la nova política. Es qüestiona així un dels valors de qualsevol persona, entitat, empresa o institució: la trajectòria.
La trajectòria d’un partit polític pot ser més o menys coherent, amb llums i ombres... Sigui com sigui, un llegat històric, el passat, ens serveix per interpretar el present i poder predir, amb més o menys encert, el futur. L’evolució de tot partit polític, en sintonia amb la societat, és una manera interessant de comprendre la història i la realitat d’un país.

O així ho havia estat fins que, com explica l’historiador i articulista Joan B. Culla al darrer llibre que ha publicat, ha arribat un tsunami al sistema de partits català i espanyol. D’una banda, el PP i el PSOE defensen l’ordre, l’estabilitat i l’statu quo. De tal manera que sembla que qualsevol dia propugnaran el sufragi censatari i l’encasellament, com en temps de Cánovas i Sagasta. Un temps en què Espanya va perdre les colònies de Cuba i Filipines. Ara potser podrien perdre Catalunya.

D’altra banda, Pablo Iglesias, líder de Podemos, presenta una moció de censura per perdre-la, com va fer el PSOE de Felipe González contra el govern d’Adolfo Suárez i Unión del Centro Democrático (UCD) el 30 de maig de 1980. Es tracta de mocions perdudes abans que es generi el debat, dirigides a denunciar una pràctica de govern determinada o com a aparador d’una alternativa de govern. En aquella ocasió, Adolfo Suárez va aconseguir superar la moció de censura, tot i que dos anys després, el 1982, el PSOE va guanyar les eleccions, va aconseguir la primera majoria absoluta d’un partit a la democràcia i Felipe González va ser investit president del govern espanyol. Si aquest és l’exemple que segueix ara Pablo Iglesias, mostra una falta d’imaginació a l’hora de criticar la corrupció. No ha de ser creativa la nova política i utilitzar altres formes?

Tot i això, la nova i la vella política ara tenen una oportunitat per fer bona política: aportar una nova solució a un conflicte que ve de lluny, promovent que els catalans i les catalanes puguem decidir el futur del nostre país, independent o no, a les urnes. Ser nou o vell és només qüestió de temps i, en la nostra època, time flies.

Temas

  • opinion

Comentarios

Lea También