Bones notícies

En els darrers cinc dies, les bones i males notícies han tingut un comú denominador: la mort de persones. La matança d’innocents a Barcelona i Cambrils ens ha colpit brutalment, de la mateixa manera que ens ha alleujat saber que els Mossos havien abatut a trets cinc terroristes, que els explosius d’Alcanar havien esclatat als becs dels qui els preparaven o que l’autor de l’atropellament massiu de les Rambles havia estat caçat enmig d’unes vinyes. És el preu de veure i sentir tan de prop l’odi, el terror i els seus apòstols. Ahir, a quasi tots ens va passar per les mans la foto de la cara tirotejada de Younes Abouyaaqoub. Està a l’abast de tothom a les xarxes socials. L’havíem de publicar també els mitjans de comunicació? A l’hora d’escriure aquestes línies veig que són una minoria els qui han decidit fer-ho. Nosaltres també vam valorar publicar-la, perquè és la imatge definitiva de la derrota d’un criminal. Però també és una fotografia d’una morbositat extrema que no afegeix cap element informatiu rellevant a la notícia de la seva mort. Si les de les víctimes de les Rambles em traslladaven dolor, ràbia i compassió, aquesta només fàstic.