Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Bretxa mediambiental. La zona de baixes emissions de Barcelona

Ordenança de rics. Mobilitat elèctrica i/o sostenible sí, sens dubte; restriccions a la circulació dels vehicles més contaminants, també, però amb condicions d’igualtat

FRANCISCO FUENTES

Whatsapp
FRANCISCO FUENTES

FRANCISCO FUENTES

Aquesta setmana hem conegut el demolidor informe de Nacions Unides sobre les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle. El document conclou que la contaminació creix sense control malgrat l’Acord de Paris. Una de les dades més colpidores indica que la concentració mitjana mundial de diòxid de carboni (CO2) va assolir l’any passat les 407,8 parts per milió (ppm), un nivell inèdit al Planeta des de fa com a mínim 3.000.000 d’anys, un dramàtic rècord prehistòric.

La sensibilització social augmenta com ho demostra una enquesta del Centre d’Investigacions Pew dels Estats Units que estableix el canvi climàtic com la principal preocupació dels ciutadans a 13 dels 26 països objecte del treball de camp, entre ells Espanya. Una inquietud que no s’ha traduït en polítiques actives per donar-hi una solució urgent i immediata. La resposta de les administracions públiques és tan tèbia que Brussel·les ha activat el botó nuclear de l’expedient d’infracció pels reiterats incompliments de la directiva sobre la qualitat de l’aire, especialment a les àrees de Madrid i Barcelona.

Cal un transport públic ‘eficient i econòmic per no perjudicar els que tenen rendes més baixes

L’Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració d’altres municipis de la seva àrea metropolitana (l’Hospitalet, Esplugues, Cornellà i Sant Adrià de Besòs) va decidir fa temps posar fil a l’agulla amb l’establiment des de l’1 de gener de 2020 de l’anomenada Zona de Baixes Emissions (ZBE) permanent que prohibeix als vehicles més contaminants (dièsel matriculats abans del gener del 2006 i gasolina matriculats abans del gener del 2000), l’accés a l’espai interior de les Rondes. El consistori barceloní calcula que, en primera instància, es veuran afectats uns 50.000 vehicles amb un objectiu de reducció d’emissions d’un 15% de diòxid de nitrogen (NO2) i d’un 6% de diòxid de carboni (CO2).

L’ordenança pretén posar Barcelona a l’altura de les grans capitals europees però s’ha començat la casa per la teulada. És conegut que més de la meitat de la contaminació a les àrees urbanes és conseqüència del trànsit i que en el cas de la Unió Europea, una quarta part d’aquestes emissions prové del transport de mercaderies i persones per carretera (furgonetes, camions i autobusos).

No obstant això, aquests vehicles gaudiran a Barcelona d’una moratòria d’un any. I no contents amb això l’àrea industrial de la Zona Franca queda exclosa de l’àmbit d’aplicació de l’ordenança.

També l’àrea metropolitana de Lió s’afegeix l’1 de gener a les ciutats franceses com ara Grenoble o París que han delimitat una zona de baixes emissions i com és de sentit comú afectarà primer els camions de gran tonatge, furgonetes i autobusos més antics. No s’obliden no dels vehicles privats que tenen les seves restriccions durant els episodis d’alta contaminació, però impera la lògica i com deia gràficament el president de la Metròpoli de Lió en presentar les mesures: «no es tracta de rascar les butxaques dels ingressos més modestos». I aquest és l’autèntic quid de la qüestió que el Reial Automòbil Club de Catalunya interpreta amb precisió reclamant un transport públic «eficient i econòmic» per no perjudicar les persones i famílies amb rendes més baixes.

A Lió les restriccions afectaran primer els camions de gran tonatge, furgonetes i busos més antics

Mobilitat elèctrica i/o sostenible sí, sense dubte, restriccions a la circulació dels vehicles més contaminants, també, però amb condicions d’igualtat. Tot i els ajuts públics, canviar un cotxe vell per un elèctric o híbrid és complicat si es necessita un finançament que ni els bancs ni els concessionaris concedeixen fàcilment. El transport públic fora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona és precari, al límit de la paciència dels usuaris del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Les restriccions sense mesures adients pensades pel flux de trànsit que procedent de tot Catalunya arriba a la capital catalana provocaran encara més tensions al territori i a les economies més modestes. Parafrasejant al diputat al Congrés de Teruel Existe, Tomás Guitarte, Barcelona obre la bretxa mediambiental amb una ordenança de rics quan nosaltres pensem només en menjar, és a dir, arribar sans, estalvis i puntuals a Barcelona, una missió sovint impossible sense el nostre vell utilitari.

* Periodista. Fuentes va ser la primera veu de la primera emissió de Ser Tarragona. Des de fa una dècada és redactor del servei en castellà del canal europeu de televisió Euronews amb seu a Lió (França).

Temas

Comentarios

Lea También