´Bullying´ cultural

19 mayo 2017 15:28 | Actualizado a 19 mayo 2017 15:28
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Els anglicismes han arribat per quedar-se. L’anglès no és només una llengua culturalment dominant, sinó que té gran capacitat per crear noves paraules o reciclar-ne d’antigues. El cert és que cada dia ens agrada més importar-les quasi mecànicament, sense plantejar-nos si és realment necessari.

Quan no tenim una expressió equivalent, certament té sentit adoptar un anglicisme, però quan ja disposem d’una expressió autòctona per indicar el mateix significat, per què el comprem si no ens aporta res de nou i a més ens causa inseguretat quant a la seva pronúncia o escriptura? És que no existia l’assetjament escolar abans que es parlés del bullying? És que no hi havia assetjament laboral abans que arribés el mobbing? Per què els hem importat tan alegrament? Perquè són expressions més curtes? O és que potser volem aparentar saber més anglès del que realment sabem? O potser volem semblar cool, fashion o trendy?

Francament, espero no acabar sent víctima d’un assetjament cultural per negar-me a emprar moltes d’aquestes paraules supèrflues. Per cert, quin seria l’anglicisme per a aquest tipus d’assetjament?

Omar Pérez

(Calafell)

Comentarios
Multimedia Diari