Cagaduros

A Francisco Torné, Cagaduros, li agradava dir que, de tants diners que tenia, cagava duros. Automàticament el van batejar com a Cagaduros. Torné es posava furiós quan els veïns el cridaven pel malnom. El Cagaduros és un dels personatges populars del Serrallo que Joan Antoni Domènech ha recollit en el seu nou llibre Teoria del Serrallo (editorial Tocaferro). El nomenclàtor de renoms del popular barri tarragoní és un tresor: Malandando, Cagueta, Mosquit, Tercio, Jack Tres Dedos, Pixapeus, Danone, Cigaleta d’Or, Semejantecoses, Ros de la Guita (pare del meu amic Pepo Pedrol). Joan Antoni Domènech fa, sobretot, el retrat humà del Serrallo, que és més un poble amb personalitat pròpia que no pas un barri de Tarragona. Un poble que també es queixa del centralisme de la metròpoli. Com diu Sebastià Gurrea, Canuto, «com que Tarragona fa baixada, tota la merda ve a parar al Serrallo». Qualsevol dia demanaran la independència.