Caganers i petaners

Als dies dramàtics que viu Catalunya només hi faltava un episodi escatològic. L’únic país capaç de posar en el pessebre nadalenc la figura del caganer, no podia deixar un capítol tan crucial de la seva història sense un petaner. I aquest personatge no podia ser d’altre que Quim Torra. Diumenge, el president va dinar a Bescanó i va fer un discurs per avisar els magistrats que l’endemà l’havien de jutjar: «Mirin, senyories, he menjat un plat de mongetes amb botifarra basant contundent i, segons les preguntes que em facin, la cosa pot sortir per un costat o per un altre». Les crítiques han caigut a sobre del president, sobretot per part de la premsa de Madrid (a Madrid no posen el caganer al pessebre). En canvi, també tenen notables episodis escatològics. Alfonso Ussía relata que amb motiu del lliurament del premi Cervantes a Dámaso Alonso, un periodista d’avançada edat «al cuadrarse ante Don Juan Carlos para estrechar su mano, lo hizo con tanto entusiasmo que, al doblar el espinazo con excesivo frenesí, permitió que se oyera una descomunal pedorreta procedente de su envés, que alertó no sólo a los Reyes y al Jefe del Cuarto Militar, ayudantes e invitados, sino que provocó una estampida entre los gamos más cercanos al palacete. Dámaso Alonso creyó que habían lanzado en su honor fuegos artificiales». Però no tenen caganer.