Canviar el xip

El Govern ens demana un canvi de xip. Som a la cinquena onada, i estem fent marxa enrere d’una desescalada que ha alterat totes les previsions. Ens hem refiat de les nostres capacitats per davant de les de la pandèmia. Perquè la campanya de vacunació ha estat modèlica, el ritme a Catalunya, i en general arreu de l’Estat és molt bo, però la variant Delta de la Covid-19 també ha tingut molts bons transmisors: els més joves. I la decisió de retirar les mascaretes i deixar-les per quan es creuem amb algú que sigui a un metre i mig s’ha llegit com que això ja s’ha acabat. La pressió social i econòmica, el final de curs amb viatges escolars, al costat del fet que no s’hagi reforçat prou el rastreig i què hem tingut les revetlles de Sant Joan, de Sant Pere, els festivals musicals multitudinaris han sigut la combinació perfecta perquè les dades de contagi estiguin desbocades. I com mai.

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, alerta que un de cada quatre malalts de covid en estat greu o crític a Catalunya té menys de 40 anys –representaven el 4% dels ingressats en les onades anteriors– i que l’edat mitjana ha baixat dels 63 als 50 anys. Les persones joves, molt exposades al virus representen el 35% dels hospitalitzats. Amb tot només l’1% dels positius acaben ingressats però la pressió assistencial segueix augmentant. Més de mil hospitalitzats i més de 200 a les Ucis, que no s’havia vist des de maig.

Les primeres mesures d’aquesta setmana passen per tancar-ho tot a dos quarts d’una de la matinada, i tornar a grups de 10 persones per evitar i reduir la interacció social. Però ja es veu que això es pot quedar curt, i amb el model d’una trentena de municipis valencians especialment afectats i que han tornat al toc de queda, la idea de recuperar-lo és damunt la taula, per bé que ho haurà de beneir el TSJC. Recuperar el toc de queda, fer teletreball, i la mascareta. No hi ha volta de full, la pandèmia recula si no hi ha interacció, i si no abaixem la guàrdia, perquè fins i tot amb vacuna la malaltia troba forat per escampar-se. Com s’ho faran els nostres ajuntaments per tenir a ratlla, places, parcs, platges?

El component de responsabilitat individual sembla més de vacances que la pròpia ciutadania. Alessandro Baricco ens demana que a banda de les lectures científiques, fem l’esforç d’entendre la pandèmia com a criatura mítica, un producte artificial amb el qual els éssers humans ens diem a nosaltres mateixos alguna cosa urgent i vital. Gairebé invocada com allò que hem anat buscant per la vida què hem dut. I ara correm-hi tots. Vivim massa, això ens diem i la pandèmia ens recorda que hem viscut malament.

Ara volem fer un canvi de model econòmic, i necessitem abraçar una transformació en mobilitat, com la que ja fan els cotxes elèctrics, híbrids, o la que ens proposa l’Hidrògen verd, i el que pot plantejar de reforma dels polígons químics de Tarragona . I correm-hi tots que arriben els fons europeus. Se’ns multipliquen les urgències. El canvi de xip no és només per com ens hem de moure en temps de pandèmia, que és clar que l’anem adaptant, i que ens envia el missatge continu que no hi ha relaxament possible, que la malaltia es reinventa, i que quan creus que la tens dominada d’una banda et sorgeix per l’altra.

El canvi de xip també se l’ha aplicat Pedro Sánchez que ha fet un canvi de govern que encara no hem tingut temps de pair. D’entre els més sorprenents, els comiats de Carmen Calvo, de José Luís Àbalos o d’Ivan Redondo, per esmentar tres dels sonats. Però també el canvi de cartera de Miquel Iceta que deixa polítiques territorials per la de cultura i esports, i per l’entrada de l’ex-alcaldessa de Gavà Raquel Sánchez al ministeri de Transports. Canvi de xip que vé a dir que Pedro Sánchez vol traslladar el debat català a qüestions com les infrastructures, les inversions o la llengua, i que amb Isabel Rodríguez a Polítiques Territorials - també portaveu- la carpeta catalana tindrà una altra prevalença, una altra variant, com les que va generant la pandèmia que ens obliga al canvi de xip.

Dirigeix i presenta el programa ‘Més324’ (TV3). Premi Nacional de Comunicació 2015 per la seva llarga experiència en ràdio, va començar a Ràdio Salou (SER) i ha treballat a Catalunya Ràdio a diferents programes (Des d’‘El món s’acaba’ a ‘L’oracle’ i com a corresponsal a Madrid. És un dels promotors de Canal Reus TV.