Canviar la Constitució, però per fer què?

Miquel Roca, un dels pares de la Constitució, ha dit que els tres objectius que es van marcar el 78 es van acomplir: llibertat, amnistia i estatut d’autonomia. Efectivament, el pacte constitucional va permetre la recuperació de la democràcia; l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats; i, finalment, l’Estatut d’autonomia del 79. Catalunya fou el motor principal de la transició. Va ser a Catalunya on la Constitució va obtenir més vots favorables. Tanmateix, han passat quaranta anys d’aquell episodi històric i la societat ha canviat molt. El geògraf i politòleg valencià Jaime Miquel va elaborar fa uns anys l’anomenat Mapa de les quatre generacions on classificava en quatre blocs la població espanyola amb dret a vot. Els nens de la guerra eren el 12% de votants, els nens de l’autarquia eren el 25,1%, els nens de la reforma eren el 27,6% i els nous ciutadans, els nascuts entre 1974 i 1977, ja eren el 35,3%. Aquesta majoria s’ha fet més àmplia. És normal que les noves generacions tinguin noves exigències. Ara bé, així com el 78 hi va haver consens sobre els objectius a assolir, actualment la divergència és sideral. Per canviar la Constitució, primer cal saber quins són els objectius de la reforma i els consensos que congreguen. O sigui, ara per ara, una reforma constitucional és un desideràtum monumental.