Más de Opinion

Opinion Punto de vista

Cares i creus de la pendèmia a l'educació

S’ha parlat molt de la infantil i primària però cal pensar en l’educació secundària obligatòria i postobligatòria, la formació professional, les escoles d’adults, les escoles de música i conservatoris, d’idiomes, de dansa, de teatre, unitats d’escolarització compartides,...

FRANCESC ROCA ROSELL

Whatsapp
Cares i creus de la pendèmia a l'educació

Cares i creus de la pendèmia a l'educació

La pandèmia ens ha ofert en l’àmbit educatiu una sèrie d’oportunitats positives a banda de les possibles contrarietats i desconcerts.

No obstant, i abans de passar als punts que vull recalcar en aquest article en relació amb aquestes oportunitats, vull fer un agraïment a tota la comunitat educativa posant en valor el treball dels equips directius, i d’altres responsables dels centres que han estat treballant per tancar un curs atípic i que tot seguit i gairebé sense descans han enllaçat amb la preparació del curs següent molt diferent dels anys anterior on fer horaris, càlculs, grups, etc., ha estat sempre poc senzill, ja que aquest curs encara més amb els nous grups estables, desdoblaments, ràtios que fins últim moment en molts centres sigui per matrícula nova o per altres canvis s’han vist afectats i ha calgut refer el pla d’organització de centre, etc.

Per tant, agraïment als equips directius, agraïment als docents, a l’acompanyament de les diferents administracions en aquests processos i agraïment i encoratjament a les famílies que facin confiança als professionals dels nostres centres que es preocupen i s’ocupen del nostre alumnat i que han disposat tot de la millor manera i que són conscients de la importància de la situació però alhora del fet educatiu i per això combinaran el fet pedagògic amb les normes de prevenció i seguretat de la millor manera possible, malgrat que el risc zero no existeixi i malgrat que ells siguin els primers en estar exposats.

Continuant amb els efectes positius de la pandèmia, per una banda hi ha l’acceleració digital a la qual ja dedicarem un altre article en una altra ocasió, ja que es mereix tota una sèrie de reflexions a banda i que no hem de descuidar, ja que pot ser a secundària i depèn de com es vagi desenvolupant tot hi pot haver un retorn a les classes online o si més no de manera híbrida.

En segon lloc, la pandèmia ha fet reflexionar a tota la societat del paper i la funció de l’educació. Mai com ara se n’havia parlat mai tant de l’educació, de l’inici de curs, tots els mitjans en parlen cada dia a totes hores... l’educació ha passat a ser el centre de les preocupacions socials, familiars, econòmiques... Cal aprofitar aquest interès per a generar debat, nous estudis i reflexions en l’àmbit organitzatiu i estructural i per a dotar de recursos en aquelles escletxes i febleses que la pandèmia ha posat en relleu del nostre sistema.

Tot i així, quan es parla d’educació i escola, es centra molt en infantil i primària. Tots els debats o reflexions als mitjans de comunicació parlen dels grups estables, de les ràtios, de les mesures a l’escola referint-se principalment a infantil i primària i caldria que fóssim conscients que quan es parla del fet educatiu hi ha moltes realitats i que les realitats a la secundària són diverses i més complexes en relació amb l’alumnat i al professorat. L’alumnat en relació amb els símptomes de la malaltia està més a prop dels adults (molts són ja adults) que dels infants així com la seva capacitat d’encomanar-la, els grups són més nombrosos per classes, hi ha més docents, ja que l’optativitat és una realitat que no es pot eliminar o reduir, hi ha matèries manipulatives i de més contacte i el control a les entrades i sortides o dels esbarjos serà molt més complicat. Cal pensar en l’educació secundària obligatòria i postobligatòria, la formació professional, les escoles d’adults, EOI’s, escoles de música i conservatoris, de dansa, de teatre, unitats d’escolarització compartides,... i les realitats de cadascun d’aquests col·lectius i dels seus centres.

Malgrat certes sensacions d’inseguretats, i de tensions en els centres; les escoles, els instituts, els centres docents han d’estar oberts, sobretot en els entorns amb col·lectius vulnerables dels quals haurem d’estar molt atents a les seves necessitats, en molts casos noves necessitats, ja que s’han empitjorat moltes situacions familiars i condicions personals per tant els recursos de les administracions han d’anar en el sentit de preveure les possibles situacions bé sigui amb formació de famílies, amb subministrament d’elements de protecció, amb més beques menjador o transport, amb més aparells tecnològics i connexions de wifi obertes a la ciutat, etc.

Caldrà també repensar els plans educatius d’entorn, les extraescolars, i el seguiment de l’absentisme on també es plantegen noves realitats, demandes i reptes. El més important: un bon treball conjunt entre administracions, departaments (sanitat, serveis socials, educació) centres docents, famílies, etc. Com mai abans, cal aprendre a treballar junts, a escoltar-nos i valorar la situació de totes i tots, a coordinar-se eficientment i eficaçment perquè els resultats per a tothom siguin satisfactoris i ràpids a la curta però sobretot en temes educatius a la llarga, que vol dir èxit educatiu, social, personal, acadèmic, i professional, per a tots i totes, termes que aparentment són semblants però realment molt diferents i cal aconseguir-ho ara amb molts més reptes i dificultats al davant.

Això va acompanyat de què als centres se’ls demana molt, cada vegada més. Els docents han de multiplicar les seves funcions i les seves responsabilitats creixen, com deia fa poc un director d’un centre en un article, els centres necessiten suport i gestos per saber que no estan sols, que la responsabilitat és de tots i totes no només del centre o de les direccions, que pel que necessitin tindran el suport de tota la comunitat educativa perquè sabem que ells ja fan la feina el millor que poden i saben. Per tant, A les famílies hem de donar suport i fer confiança al centre, les administracions hem d’acompanyar-los des de la més absoluta proximitat, estan ben atents i potenciant les xarxes de treball que són avui més importants que mai.

Bon curs a tothom!

Francesc Roca Rosell Exregidor d’Educació del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Tarragona

Temas

Comentarios

Lea También