Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Cáritas Española i Càritas Catalunya

Recordo un dels viatges a Madrid travessant la Meseta envoltats d´una bona nevada
Whatsapp

Durant el període en què vaig tenir la responsabilitat de ser director de CDT, Cáritas Española i Càritas Catalunya, eren dues estructures superiors que servien bàsicament per marcar directrius i per intercanviar experiències.

Recordo una Cáritas Española molt potent, que tenia capacitat per subvencionar programes mitjançant els fons provinents de l’IRPF, i que inten- tava establir criteris comuns d’actuació, a la vegada que tenia una forta presència mediàtica.

Una vegada a l’any ens reuníem en Assemblea, normalment a l’Escorial i es debatien els temes més actuals que afectaven el nostre treball. Recordo els viatges, en tren o amb cotxe, per tal de ser-hi presents i molt concretament un viatge amb la Sra. Teresa Franquet, de conductora, i Mn. Miracle i jo mateix, de ‘paquets’, travessant la Meseta envoltats d’una bona nevada i amb l’ai al cor davant la incògnita de saber si arribaríem o si ens quedaríem bloquejats.

A l’Assemblea de l’any 1996, es van fixar les línies d’actuació fins a l’any 2000 i s’edità un document amb el títol: Marco para la acción de Caritas durante los próximos años, que es va fer arribar a totes les Càritas de l’Estat espanyol com un material identificatiu de la filosofia de la institució.

També es va treballar força en contra del projecte de llei que preparava el govern sobre el voluntariat, en el qual pretenia introduir alguns incentius i prebendes a les persones que treballessin com a voluntaris.

En acomplir-se els 50 anys de Cáritas Española, se li va concedir el premi Príncipe de Asturias. Aquesta efemèride també es va celebrar a casa nostra, ja que coincidia amb els 33 anys de Càritas Diocesana de Tarragona i amb aquest motiu es va organitzar una taula rodona amb participació de totes les persones que n’havien estat directors.

Pel que fa a Càritas Catalunya, malgrat la proximitat geogràfica i el record de nombroses reunions celebrades a Barcelona, en tinc una memòria més minsa.

Ens reuníem als locals de Càritas Barcelona, a la plaça de Palau, i intercanviàvem punts de vista i projectes amb la presència del bisbe responsable. La Sra. Pilar Malla, directora de Càritas Diocesana de Barcelona, era la que acomboiava aquestes reunions i la persona amb més empenta i disponibilitat. Crec que tenia una especial preferència per la nostra Càritas de Tarragona i en especial per la meva persona, potser influïda pel seu naixement a les comarques tarragonines, concretament al Pont d’Armentera.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También