Más de Opinión

Opinión Punt de vista

Carner tarragoní

Fins el proper juny celebrem els cinquanta anys de la mort d’aquest poeta, periodista polític, traductor, diplomàtic, crític, membre de l’IEC...

Fina Anglès I Soronelles

Whatsapp
Carner tarragoní

Carner tarragoní

A hores d’ara no els descobreixo res de nou si en parlar de patrimoni, concretament del patrimoni tarragoní, em refereixo a indrets vinculats a literatura perquè cada vegada més incorporem al nostre viure el fet d’apropar-nos a la literatura relacionada amb llocs, incardinada en paisatges, significant d’indrets, vinculada a territoris i, per tant, la presentem com a eina de patrimonialització que és.

Els mapes literaris, els atles literaris, les geografies literàries, les rutes literàries sovintegen en el nostre món i en el dia a dia de molts ciutadans quan es tracta de conèixer amb profunditat un indret o de planificar una sortida o un viatge i, en el món de l’educació, en qualsevol nivell d’aprenentatge.

Tanmateix, tots podem objectar en l’actualitat que visitar in situ indrets literaturitzats no és fàcil perquè el dia a dia de la pandèmia i els consegüents períodes de confinament ho dificulten i és cert, però no és menys cert que la xarxa, que permet que puguem viatjar des de casa, accedir a indrets a través de pantalles o navegar pel món que ens interessi com a internautes que, tant sí com no, som, també ho fa possible. Certament, la virtualitat mai no és el mateix —ho deixem escrit per posar cada cosa al seu lloc— que poder situar-nos davant el paisatge que ha captivat tant l’interès d’un autor que l’ha portat a necessitar escriure’n obra de creació, però hi ajuda.

En aquest context, doncs, i pel fet que també ens trobem de ple dins l’any Carner dedicat a celebrar, entre el febrer de 2020 i el juny de 2021, els cinquanta anys de la mort d’aquest poeta, periodista polític, traductor, diplomàtic, crític, membre de l’IEC... els proposem de fer una ruta virtual o, si estigués vigent el confinament comarcal, parcial per visitar indrets del nostre territori als quals Carner va dedicar poemes. I deixar per a quan sigui possible el privilegi de viure l’experiència sencera i in situ.

Per a la ruta virtual, la literatura dels territoris de parla catalana compta, entre d’altres, amb la base de dades: http://www.endrets.cat/ Geografia Literària dels Països Catalans, un actiu que té en Llorenç Soldevila el seu nom propi. Quant als llocs carnerians tarragonins, un es localitza al Baix Penedès, dos al Priorat i cinc al Tarragonès. En aquesta comarca, l’autor es refereix amb Tarragona un matí de vent, a la ciutat on «la terra s’enlluerna de la claror del cel, / i corre una frisança d’argent per les onades». On «enmig de les empentes, les fúries i els braols, / se drecen les muralles». I «en una glòria de sol i cel i vent, / la catedral s’eleva dins la claror esplendent»; amb La torre dels Escipions descriu el lloc «entre un bosquet placèvol de pins, davant la mar» on «un monument s’aixeca de perennal durada, / ample, vetust, rompent-se de cop en l’aire clar, / i tot quadrat, fa eterna la seua trepitjada»; amb A les entranyes de la pedrera romana del Mèdol canta allò que han fet possible: les «acròpolis i temples i murs haveu donat»; amb Tamarit, lloa la vigència del seu passat «mur altívol de Tamarit, qui encar / superb de glòries mortes s’aixeca sobre el mar, / clapada d’or fulgura la roca foradada» i amb Salou l’indret natural i alhora important en la nostra història fa que es pregunti «Muntanyes consiroses, muntanyes aturades / en bell amfiteatre, guaitant els blaus confins, / on són aquelles veles fa segles allunyades / pels aires clars i joves de riallers destins?». I respongui: «les ones catalanes d’aquelles blanques veles / refan, melangioses de glòria, les esteles / amb unes infinites oscil·lacions d’argent».

Al Baix Penedès, amb Vila del Vendrell, canta la vinculació a la terra i als seus fruits i a ser un emblemàtic lloc de pas: «Adéu, vila regalada, / adéu, vila del Vendrell, / que fas una olor mesclada / de garrofa i vi novell».

Finalment, al Priorat ens adreça a l’ermita de Sant Joan del Codolar i a Siurana del municipi de Cornudella de Montsant. De l’ermita, en glossa l’essència pel silenci i la quietud: «Al damunt de tu gravita / un silenci ple de llum. / Quina gran quietud salvatge!». I de Siurana... no els descobrim allò que podran llegir a la pedra quan s’hi atansin; només els recomanem que just albirar llunyà el poble, baixin del vehicle, es posin drets enfront i recordin què n’escriu Carner: «Allà dalt és Siurana, aspra i ardida, / ben arrapada a la salvatge altura, / coronada d’espais, d’abims cenyida, / tota daurada i negra de vellura». I després segueixin fins al lloc. Tot tindrà una altra dimensió i és que d’això es tracta en cada punt. De llegir el text sencer contemplant el lloc que el va inspirar. Avui, quasi un impossible. Enguany, un privilegi! Ara, el Carner tarragoní. Aviat? El lloc literari que triïn.

Fina Anglès I Soronelles: Membre de l’APELLC (Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes) i vocal d’Espais Escrits, Xarxa del Patrimoni Literari Català.

Temas

Comentarios

Lea También