Carta d’amor a la premsa en paper. Què hem de fer perquè els joves també comprin diaris

Fa uns dies ens deixava el meu avi. Jaume Aguilà, de Flix, amb 90 anys. Encara emocionat, recordo que un dels motius pels quals sóc periodista és per ell. Recordo que quan jo era ben jovenet, amb dotze anys, el meu avi es posava al seu sofà i començava a llegir els dos diaris que sempre es comprava. El veia gaudir tant mentre llegia i passava els fulls de la premsa. Em feia acostar a ell i em deia que llegís un article o un altre. Era tot un espectacle. Sempre em deia que llegís l’article fins al final. I com si fos un comentari de text, em preguntava què m’havia semblat i si estava d’acord en el cas que fossin columnes d’opinió. I teníem petits debats sobre qualsevol tema.  

I amb el pas del temps aquesta afició va fer que m’enganxés a llegir cada dia el diari, tocar-lo, sentir la tinta, i estimar aquest patrimoni que és la premsa escrita. Retallar alguns articles, guardar-los i conservar-los era una de les meves aficions. Fins i tot avui no puc estar-me d’agafar un diari, començar pel final a vegades i deixar-me endur per la quantitat d’històries i de detalls que altres mitjans no poden explicar. I acabar-lo i pensar tota la feina que hi ha dins d’aquestes pàgines i tota la dedicació que li han posat periodistes, fotògrafs, maquetadors, publicistes i molts més. Sort en tenim d’ells! 

Aquesta petita història personal ens pot servir per reflexionar sobre la situació dels diaris avui. La veritat és que les xifres no són les que eren fa deu anys. I això és obvi. Les noves tecnologies fan que molts potser estiguin llegint aquestes línies a la web o a l’Smartphone. 

Però quin és el futur immediat del sector? Diaris com The New York Times són una referència. Aquest darrer trimestre ha arribat als 2,48 milions de subscriptors digitals i fins al mes de setembre els 35 per cent dels ingressos totals arriben via digital i un 58 per cent per l’edició impresa. 

Com ho han aconseguit? Amb un preu mensual de 15 dòlars. Això sí, a la seva web ja només es poden llegir cinc articles gratuïtament, per a la resta s’ha de pagar. The Wall Street Journal i The Washington Post van pel mateix camí, amb continguts extra i més vídeos només per als lectors prèmium. 

Els pares també hi poden ajudar introduint els petits en aquest món de  la lectura de diaris

La reconversió de la indústria ja la tenim aquí. Però els lectors estan preparats? Potser hauríem de potenciar el públic més jove. Les institucions haurien d’ajudar creant plans per fomentar la lectura de diaris. Això s’hauria de veure també a les aules. Les escoles haurien de dedicar també temps a analitzar i fer que els alumnes entenguin com llegir, interpretar les notícies i les opinions dels rotatius. Es podrien recuperar els diaris de l’escola o de l’institut on els alumnes facin les seves cròniques i opinions. En paper o digital, òbviament, però que puguin crear les seves petites notícies. 

I no només a l’escola, els pares també hi poden ajudar en el dia a dia comprant la premsa i introduir els petits de la casa en aquest fantàstic món que és la lectura dels diaris. Fem-ho possible entre tots. 

El meu avi ho va fer en el seu moment i em va despertar aquesta motivació. Una de les moltes coses que em va ensenyar i que li agriré tota la meva vida. Potser ara està llegint aquestes ratlles amb emoció al seu sofà allà dalt, al cel.