Carta oberta a l’alcalde Nadal

El govern de CiU, que vas presidir, el 2003 va publicar al ‘Butlletí Municipal’ un text on s’anunciava un projecte de passeig marítim a la platja Llarga elaborat conjuntament amb Costas de l’Estat

03 marzo 2021 09:28 | Actualizado a 03 marzo 2021 09:33
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Benvolgut alcalde Joan Miquel Nadal. Com és sabut, no he volgut habitualment entrar en polèmiques, ni crítiques, ni esmenar quelcom que es refereixi a la teva persona. Ho he fet per respecte personal, institucional i polític. Crec que els alcaldes ens devem aquestes pautes de comportament públic i fer arribar a la ciutadania un senyal (que avui manca en l’ambient polític regnant) del necessari respecte i comprensió.

Jo et tinc per un bon tarragoní i per un alcalde que va encertar o equivocar, com tothom. Exactament igual que jo mateix, amb aspectes bons i altres a millorar. Dit això, el que sí que puc assegurar és que mai deixaré de reconèixer la teva persona com l’alcalde digne que va regir els destins de la nostra estimada ciutat, Tarragona, durant divuit anys. Avui, però, no em puc estar de respondre el que vas afirmar a un article de recent publicació al Diari de Tarragona en el que em vas fer una al·lusió directa qüestionant el meu posicionament amb la història de l’urbanisme de la nostra ciutat. Malgrat que potser he trigat més de l’esperat a redactar el present escrit, crec que és adequat fer alguns aclariments a les qüestionables asseveracions que vas fer i avalar les meves afirmacions amb publicacions i referències inqüestionables. En definitiva, dades i fets exactes, no opinions esbiaixades.

El govern de CiU, que vas presidir, durant l’any 2003 va publicar al Butlletí Municipal un text signat pel llavors tinent d’alcalde d’Urbanisme, Àngel Fernández, on, en el segon paràgraf, anuncia i es refereix a un projecte de passeig marítim a la platja Llarga elaborat conjuntament amb Costas de l’Estat. Projecte que, quan vaig arribar a l’alcaldia, vaig examinar amb detall i sobre el qual he de dir, només cal revisar l’expedient, que no era un camí natural, ni de bon tros. De fet, al mateix article, el conseller va fer un paral·lelisme amb el passeig de l’Arrabassada o del Miracle (amb aquest excés de formigó). Hi ha moltes entrevistes i articles de l’època que avalen el que dic, però he volgut referenciar aquest del Butlletí per refutar, amb un document escrit, el que vas asseverar fa uns dies negant aquest fet.

El passeig esmentat es va descartar, quan vaig arribar a l’alcaldia, perquè hauria significat una intervenció agressiva amb la platja Llarga en el seu traçat més proper a Cala Romana i fins al Club Marítim. Preveia el projecte paviment dur, enllumenat, palmeres invasives, clavegueram, etc. És cert que el tram final es preveia menys dur o més tou, però no deixava de ser trencador amb la dinàmica que la nostra platja mereix com preservar dunes, aiguamolls, flora i fauna. En aquells moments van ser clau les propostes de l’activista Lola Paniagua i de la Plataforma Salvem la platja Llarga, per descartar-ho definitivament. Denunciaven el que acabo d’exposar anteriorment. Van ser moltes les reunions, els debats i els informes. Aquí he de recordar en gran treball fet per la tinent d’alcalde Carme Crespo i la responsable tècnica de l’àrea, Teresa Carrera, per impulsar la recuperació natural de la Llarga. Esforç també reconegut amb posterioritat fins i tot en la darrera comissió d’Urbanisme per part de l’actual conseller Xavier Puig. De tota aquesta dinàmica participativa en donen testimoni molts articles a mitjans del moment.

D’altra banda, el POUM que va deixar el govern de CiU de Tarragona i que vaig rebre en arribar a l’alcaldia, contemplava la construcció de dos plans parcials (el 27 i el 28) que preveien edificacions entre la carretera N-340 i la platja Llarga. En el POUM de 2013 va desaparèixer aquesta edificació de l’entorn marítim. És justament a això que em refereixo quan dic que vam evitar l’edificabilitat en aquell sector, com es va reconèixer.

És pel que acabo de dir, que són fets i no opinions, que he cregut que calia puntualitzar respectuosament les teves afirmacions passades i aportar claror i veritat al debat.

Aprofitant aquest espai m’agradaria recordar que l’actual Anella Verda i la seva íntegra preservació també van ser fruit del treball del POUM del 2013, que eliminava una urbanització al voltant del Pont del Diable i la Móra-2, amb més de 4.000 i 1.000 habitatges respectivament. He de ser just i palesar que va ser un bon resultat del govern de PSC i ERC (2007-2011) amb un gran expert i amic com Robert Casadevall i el tinent d’alcalde Sergi de los Ríos. No fora just deixar d’esmentar el treball dels amics Josep Lluís Navarro i Xavier Tarrés.

Del que he exposat es pot llegir molt als mitjans de l’època i a l’article (per destacar-ne un) de Josep Ramon Mòdol sobre el POUM de 2013 i les presentacions públiques de 2008 a la publicació digital Observatori de Projectes i Debats Territorials de Catalunya. Una publicació independent.

Com sempre, alcalde Nadal rep una cordial i respectuosa salutació. Estic segur que treballarem per la nostra Tarragona, com ho hem fet sempre. Amb encerts, errades, oblits i records.

Josep Fèlix Ballesteros: Exalcalde de Tarragona.

Comentarios
Multimedia Diari