Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Cases tombades, disbarat arquitectònic, ocasió perduda

Quan es va projectar la Catedral no es va preveure per ser vista des de l´altra banda del riu
Whatsapp

Entre la catedral de Tortosa i el riu hi havia hagut les famoses cases, acabades de tombar fa uns dies, el que des d’un punt de vista històric i arquitectònic és un autèntic disbarat, i no només per les edificacions en si, un exemple d’edificis d’habitatges de finals del segle XVIII o inicis del XIX, sinó també pel fet de perdre bona part del que quedava de la façana original del riu, a part del Palau del Bisbe i del de la Diputació del General.

El front del riu, situat sobre l’antiga muralla, sempre havia estat edificat, tal com se pot vore en un dels gravats de Tortosa fet per Wyngaerde l’any 1563, en altres dels segles XVIII i XIX, o en diversos plànols històrics de la ciutat, del segle XVII i XVIII.

Amb l’obertura de l’avinguda Felip Pedrell per la banda del riu canviava la façana fluvial, i si abans podia ser comparable a la de Girona de cara a l’Onyar, on els darreres de les cases donen al riu i on amb la seua rehabilitació se van dignificar aquelles construccions, en el cas tortosí, amb la nova avinguda s’hagués pogut tenir una Venècia en petit rehabilitant els edificis de cara al riu com si fos el seu Gran Canal particular.

Però en lloc d’això s’ha acabat perpetrant un anacronisme urbanístic. Abans de l’enderroc el carrer Croera havia estat l’eix vertebrador de la ciutat antiga, el «cardo» romà, que continua i creix amb els carrers de Santa Anna i Major de Sant Jaume i de Remolins. Amb l’enderroc de les cases se genera una plaça on hi haurà una escala monumental, trencant la continuïtat de trànsit de vianants de l’antic eix. Això sense tenir en compte que l’espai existent era d’una gran riquesa paisatgística pel contrast entre les dos façanes del carrer.

Ara la façana de la Catedral llueix molt més que abans vista des de lluny, però cal recordar que quan se va projectar no se va preveure per ser vista des de l’altra banda del riu, on hi havia camps i un cap de pont defensiu del pont de barques, això sense tenir en consideració que la façana està inacabada. Esta manera de voler mostrar elements singulars de la ciutat, aïllant-los i tombant el que els envolta actualment està més que superat. Altres intervencions en nuclis antics respecten molt més el preexistent, fent intervencions puntuals de sutura que no desvirtuen el conjunt. Si realment feia falta, s’hagués pogut pensar en una plaça semicoberta aprofitant els baixos dels edificis i mantenint la volumetria, generant balcons que donessen al riu al nivell del carrer Croera.

Però a més, el nou espai generat s’encararà al riu acompanyat per sota d’una barana, l’existent, que desentona amb l’entorn històric per l’ús d’un totxo roig amb pedra artificial, que podia tenir sentit en un tram concret de la façana fluvial, però que s’ha estès indefinidament al llarg de les dos ribes.

Per últim, és molt discutible des d’un punt de vista climàtic. Abans, a l’estiu, se podia passejar pel carrer Croera a l’ombra de les cases, i a l’hivern s’estava a cobert del vent de dalt, a més de protegir la segura erosió que se produirà en la mateixa façana que se vol realçar.

Amb l’enderroc de les cases i l’exposició directa de l’espai, a l’estiu i a l’hivern serà un lloc inhòspit que no convidarà a romandre-hi. Acabem de perdre una gran ocasió per a ser exemple d’intervenció en nuclis històrics en què ha de primar tant el respecte al passat històric, arquitectònic i urbanístic, com el confort dels seus habitants.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También